“Aquest any tenim una demanda més elevada de tortells que l’any passat, gràcies a les restriccions de la Covid-19 i que moltes famílies s’han dividit en nuclis més petits”, assegura el pastisser llavanerenc Joan Sala, en declaracions a Vadegust. De fet, les comandes de tortells de Reis en aquesta pastisseria han estat aproximadament un 15% superiors a les del 2021.
El tortell de Reis és un dels pastissos que il·lusiona els més menuts i que dona joc a taula, mentre la gent espera descobrir a qui li ha tocat la fava (i, per tant, li tocarà pagar el postre) i a qui li ha tocat el rei. A la pastisseria Sala de Sant Andreu de Llavaneres, com que saben que aquest dolç de vegades no resulta molt llaminer per als petits de la casa, han decidit fer tres noves versions del tortell de Reis: de kit-kat, d’oreo i de nutella. A banda d’aquestes noves propostes, a la pastisseria ofereixen el tortell tradicional farcit de massapà, trufa, crema o nata, i també les corones de Reis farcides de crema, nata o trufa.
Com a totes les celebracions catalanes on la pastisseria és la protagonista apareix el tortell, unes postres que per tradició sempre han acompanyat els dies de festa. El costum de vestir les celebracions amb tortells ha fet que tots els diumenges es trobi aquesta delícia a la majoria dels forns de pa i pastisseries del territori. Des de la Pastisseria del Montalt (Sant Vicenç de Montalt), el propietari Alberto Frías explica, a aquest diari, que ells no han percebut un augment en les comandes i que tenen la seva pròpia variant del tortell de Reis farcida de torró de iema cremada.
Però l’origen del Tortell de Reis es relaciona amb la festa pagana anomenada Les Saturnals, que se celebrava el segle II d.C en honor a Saturn, el rei de les collites. Durant aquesta festa, que coincidia amb l’acabament de la temporada agrària, es menjaven unes postres similars al tortell, en les quals s’introduïa una fava. En aquest cas, la fava augurava sort en les properes collites a qui la trobava. Al segle XVIII, el cuiner del rei Lluís XV, a petició del rei, va posar dins del tortell una moneda d’or, que a la llarga va provocar que la fava passés a ser un símbol de mala fortuna, fins al dia d’avui, que a la majoria de les cases serveix per decidir qui paga el tortell.
El Costumari Català, l’obra cabdal del gran folklorista català Joan Amades, també relata el motiu de l’existència de la fava dins del tortell de Reis: “Com que no tothom podia assistir a l’adoració, fou costum que cada família nomenés un rei que la representés. El nomenament es feia per mitjà d’una antiga forma d’astrologia judiciària. En pastar la coca que, com hem dit, era obligat de menjar per postres havent dinat, hom posava entre la pasta una fava seca. Dels qui menjaven la coca, aquell que trobava la fava restava elegit rei i era el qui anava a la funció de l’església i en representació de la família adorava el Nadó de Betlem. Per tant, tothom qui assistia a l’adoració i besava el Jesuset estava investit de la dignitat de rei. El rei familiar era qualificat de “rei de la fava”. Cada vegada que bevia durant l’àpat, tots els companys de taula s’havien d’aixecar en acció d’acatament i cridar a cor: “El rei beu, el rei beu!”
Sigui com sigui, el significat del tortell de Reis s’ha anat reconvertint al llarg de la història. Actualment, el mengem el dia 6 de gener amb motiu de l’arribada dels reis d’Orient, però manté un ingredient que uneix totes les tradicions: la fava.
