El pèsol negre, pèsol negre de muntanya o pèsol negre del Berguedà és una varietat tradicional de pèsol que es conrea des de temps immemorials a la comarca del Berguedà. La seva singularitat l’ha convertit en un important símbol de l’agricultura i la gastronomia local del Berguedà. El pèsol negre històricament ha jugat un paper molt important en l’alimentació tant de persones com de bestiar en aquesta comarca, a més de ser un producte que genera sentiment d’orgull als seus habitants. Fora de la comarca del Berguedà és un producte molt desconegut per la gran majoria i molt poc consumit.
Aquest pèsol és una lleguminosa anual de l’espècie Pisum Sativum que no té varietats fixades i reconegudes i mai ha estat millorada genèticament el que fa que sigui molt irregular en quan a formes i colors. Es caracteritza per la coloració fosca que els seus grans adopten després de la collita i en el procés de cocció.
L’època de sembra és entre els mesos de desembre i març i la recol·lecció del gra sec es fa als mesos de juliol i agost, depenent de l’època de sembra i l’alçada. Els pèsols de l’any es comercialitzen a partir del mes de setembre. El seu rendiment oscil·la entre 500 i 1.500 kg/ha. La seva producció és molt reduïda.
És un cultiu que s’adapta molt bé a les zones d’alta muntanya gràcies a la seva resistència al fred i la seva bona adaptació als terrenys menys fèrtils. A les zones baixes el seu conreu es veu molt afectat per un dels seus principals depredadors, el corc del pèsol (Bruchus pisorum), que s’alimenta del gra sec. En canvi a les zones altes, en les que la temperatura mitjana mensual dels mesos més calorosos de l’any és inferior als 18°C, no l’afecta degut a que aquest insecte no desenvolupa correctament el seu cicle biològic.
La població de Gósol, situada al nord-est de la comarca, amb una alçada sobre el nivell del mar de 1.423 m. i una climatologia molt condicionada per la seva proximitat al Pedraforca i a la serralada del Cadí, ha estat històricament la zona més productora de pèsol negre.
Els pocs pagesos que cultiven el pèsol negre assenyalen que les principals dificultats del seu conreu es troben en que, per una banda, és un planta que s’ajau en el moment de la maduració del gra i la beina és propensa a obrir-se quant està madura, fets que dificulten la mecanització de la recollida donat que una part important de la producció cau al terra. D’altra banda, l’afectació del corc que pateixen les plantes en zones ubicades per sota dels 1.200 m. d’alçada. Aquests pagesos reivindiquen que es desenvolupin processos de millora de la planta perquè tingui un port més erecte i pràctiques agrícoles o productes fitosanitaris compatibles amb l’agricultura ecològica per controlar la plaga del corc.
Normalment es comercialitza el gra sec i es pot adquirir en algunes botigues de la comarca. A nivell gastronòmic, el pèsol negre del Berguedà és molt apreciat per les seves singulars característiques organolèptiques, en especial per la seva textura fina i el seu gust dolç, profund i aromàtic.
La manera més tradicional de cuinar el pèsol negre és posar-lo en remull en aigua i el dia següent coure’ls amb ceba, herbes aromàtiques i un os de pernil. Un cop cuits s’escorren i es barregen en una paella amb daus de cansalada fregits i l’oli de fregir la cansalada. Se li dona unes quantes voltes i ja els tenim a punt per servir.
