Hi ha poques persones a qui no les faci feliç celebrar una calçotada, ja sigui perquè els hi encanten els calçots, la salsa que els acompanya o els bells moments de compatir i embrutar-se els dits amb aquells que estimes. Els calçots de Valls són els que tenen Indicació Geogràfica Protegida (IGP), però la calçotada no és només una festa multitudinària en aquestes terres, sinó que la seva tradició s’ha estès arreu de Catalunya i dels Països Catalans, convertint-se en una de les festes populars més nostrades.
“Preveiem augmentar les vendes aquest any perquè és el primer any que ja estem sortint de la pandèmia i la gent ja no té por a reunir-se. Per això, hem plantat més cebes”, diu a Vadegust Francesc Pujol Munté, un productor de Mont-roig del Camp que fa calçots d’IGP Valls. Com bé recorda Munté, els calçots de Valls només s’escampen per quatre comarques tarragonines: Alt Camp, Baix Camp, Tarragonès i Baix Penedès.
El calçot és un d’aquells productes que actualment serveix per sorprendre a visites estrangeres, com ho faria un tiberi grec on es trenquen els plats en acabar. Però l’origen d’aquesta festa el trobem a finals del segle XIX, quan un pagès vallenc -conegut amb el nom de Xat Benaiges- va començar a coure a les brases els brots tendres nascuts d’una ceba vella, que s’havia conreat especialment per a ser cuinada. Al mateix temps, es diu que va ser l’inventor i l’encarregat de popularitzar la salsa romesco que els acompanya.
El calçot, una ceba tendra
El calçot és una ceba tendra, blanca i dolça que es rosteix a la brasa i s’acompanya de salsa romesco, una delícia feta a base de tomàquet, ceba, alls, nyora i ametlles. Tradicionalment, la temporada dels calçots començava el febrer, però les altes temperatures i el canvi climàtic han fet que s’avanci i que al gener ja hi hagi moltes cases amb les brases enceses. “Els caps de setmana assolellats afavoreixen les calçotades i durant aquestes festes hem tingut molts dies que semblaven primaverals i la gent ja ha començat a celebrar calçotades”, explica el pagès Pau Llauradó Solé de Perafort, a aquest diari.
Per a Llauradó és important posar èmfasi en el tema de la climatologia, ja que a causa de les altes temperatures d’aquests mesos d’hivern les cebes han sortit més petites i fines que normalment. “Els millors calçots són els de Valls perquè sempre ens fa més fred i la terra que tenim és més espessa que altres zones, i és la responsable de donar-li dolçor i assegurar que les fibres d’aquesta hortalissa siguin més tendres”, defensa el pagès de Perafort.
Sigui com sigui, fins entrat març els calçots són els grans protagonistes dels menús de degustació de molts restaurants del territori català i s’acompanyen a base de botifarres, carns a la brasa, vi i postres. La temporada s’obre de forma oficial amb la calçotada de Valls, que se celebrarà l’últim diumenge de gener.
