El bitxo de Girona, un pebrot ben dolç

Es tracta d’una varietat de pebrot que es conrea a les terres de l’Empordà i que a la cuina s’acostuma a servir confitat per acompanyar plats de carn

“La gent un cop tasta el pebrot bitxo, sempre en vol comprar més”, diu Joana Vidal, membre de la família de Mas Ponsjoan. Es tracta d’un dels masos més antics de Calonge (Girona), que es dedica a conservar les varietats autòctones del territori de vinya, d’arbres fruiters, oliveres i certes hortalisses.

El bitxo de Girona és una varietat de pebrot que es conrea a l’Empordà i que és produït per una desena de finques de la comarca. Segons Vidal, és un pebrot que s’acostuma a menjar confitat perquè té un gust dolç i “molt agradable” al paladar. De fet, la gent coneix el bitxo com a pebrot de confitar o bitxo dolç per raons organolèptiques. 

En aquest sentit, culinàriament és un pebrot que s’acostuma a utilitzar fregit, cru o confitat. A moltes receptes serveix com a acompanyament de carns a la brasa o peixos, però també n’hi ha qui l’utilitza cru per barrejar a les amanides, ja que el seu sabor suau permet que no emmascari la resta d’ingredients.  

“De la producció de bitxo n’acostumem a confitar una gran part. Per conservar-la posem aigua i una patata en un pot i anem afegint sal fins que aquesta sura. Un cop la patata sura, la traiem i afegim el bitxo i vinagre del vi de la casa. Després de deu dies, obtenim un pebrot en conserva que ens aguantarà tot l’hivern”, explica Vidal a Vadegust.

Bitxos de Girona de la família de Mas Ponsjoan | Cedida

El bitxo de Girona es ven quan encara està immadur. Per això el seu color és entre groguenc i verdós. La grandària és força variable, però sol fer uns 15 centímetres de longitud. “És un pebrot dolç com l’italià i de sabor menys fort que el pebrot verd”, detalla la productora. 

Una de les curiositats del bitxo, a banda que el seu nom és l’antònim del seu sabor, és que encara té un origen incert i que es desconeix el motiu pel qual la seva producció s’ha quedat atrapada a les terres gironines. Des de fa temps, alguns dels pagesos que el cultiven reivindiquen que se li doni una denominació d’origen protegida (DOP), però actualment segueix sent una hortalissa que només valoren els paladars experts i els seus productors.  

El que si sabem de l’origen del pebrot és que va arribar a casa nostra des d’Amèrica després de la primera expedició de Cristòfor Colom al Carib. Com tots els pebrots, el bitxo de Girona té una quantitat elevada d’aigua (92% de la seva carn), és baix en calories i proteïnes, quasi no aporta greixos i constitueix una bona font de fibra. Els nutricionistes consideren el pebrot una hortalissa amb moltes propietats antioxidants, ja que és ric en provitamina A, vitamina E i B9. 

La collita del bitxo comença a l’estiu i se’n pot trobar fins que ha arribat la tardor. La sembra d’aquest pebrot sol fer-se cap al febrer, i a l’abril es trasplanta als camps. 

Nou comentari