Els dies 1 i 2 d’ocutbre Brunyola (un Poblet de la Selva) es va convertir en la capital de l’avellana de Catalunya. La Fira de l’avellana de la Selva se celebra des de l’any 1995. Amb les avellanes com a protagonistes, es van poden comprar, tastar, esclovellar o fins i tot carregar-les a l’esquena (Concurs Internacional d’Esclovellar Avellanes i Concurs de Sac a l’Esquena). La fira es va concentrar al voltant de la plaça del Castell i va comptar amb la visita de més de 5.000 persones. La música i l’artesania van acompanyar a les avellanes durant els dos dies de durada.
Així doncs, malgrat que Els Pets ens van mostrar la idea de les avellanes associades a Tarragona, i del lobby televesiu s’en va dir “de l’avellanda”, aquesta fruita seca també és motl característica de la Selva, on hi troba un hàbitat molt adequat.
Les avellanes pertanyen a la família de les Betulaceae i al gènere Corylus. Necessiten d’un clima temperat, però humit, per poder créixer sense problemes i poder produir avellanes. L’avellaner sembla haver estat cultivat coetàniaent a la Mediterrània, Turquia i Àsia Menor i l’Iran. Es va difondre d’est a oest, i el cultiu d’avellaner va ser introduït des de la conca mediterrània oriental a la Península Ibèrica i al sud d’Itàlia per part dels romans.
Entre les seves propietats, l’avellana té una alta concentració en greixos: del 50% al 60%. A més, posseeix un 10% d’aigua, un 5% de sacarosa i proteïnes com la cofilina. En ser rica en magnesi, vitamina B i Vitamina E, aquesta fruita seca resulta especialment eficaç contra l’envelliment. Enforteix el sistema nerviós. Les avellanes, que aporten unes 550 calories per cada 100 grams, són una font excel·lent de magnesi i coure.
En el seu origen, l’avellanera és un arbre silvestre que estima les zones humides i de muntanya. Es troba en estat silvestre al Pirineu i el pre-Pirineu, on, a finals d’estiu, es poden tastar les avellanes fresques. A casa, al Pla de l’Estany, hi havia diversos avellaners silvestres. Normalment, però, trobem avellanes seques, naturals o torrades, procedents bàsicament de la regió de Tarragona -si bé també se’n produeixen a la Selva, com hem dit-, en una competència sense fronteres, procedents de Turquia i fins i tot de Califòrnia. També són famoses les avellanes del Piemont, a Itàlia, on gaudeixen d’una IGP i dona lloc a productes derivats com la gianduia o la crema d’avellanes, així com diversos pastissos o torte i galetes coms els nocciolini. També se’n fa un oli i begudes. També és famosa l’avellana de Giffoni.
És una fruita seca molt estimada per la cuina catalana, que la fa servir a les picades i la presenta en les tradicionals postres de músic, anomenades també nyoca o grana de capellà (regió de Girona). També és present en pastes seques (com ara els carquinyolis) merengues, galetes, xocolates, gelats i algun tipus de pastís o coca d’inspiració tradicional o moderna.
Hi ha receptes proposades per Mariona Quadrada, tant d’origen tradicional o de creació: Velouté d’avellanes amb juliana de porro cruixent, Brick (aquesta paraula cal escriure-la brik, ja que és d’origen tunisenc i no anglès, com deuen pensar els cuiners i cuineres), de camembert i avellanes amb fulles verdes, romesquet de rajada amb avellana i cóc d’avellana.
