El carquinyoli és un dolç amb un nom que descriu el seu principal atribut, que és el crec-crec que fa a cada mossegada. De fet, carquinyoli és l’alteració fonètica de la paraula croquinyoli, que prové del mot francès croquignole, que deriva de croquer i significa rosegar o mastegar cruixint.
Actualment i arran de la popularitat d’aquest dolç, hi ha poca gent que necessita saber l’origen del seu nom per endevinar-ne el gust. Però el que es desconeix és que, segons expliquen, el carquinyoli va néixer fruit d’una elaboració sense èxit d’una coca. Es veu que l’objectiu original era que la pasta farcida d’ametlles tingués volum com el d’un pastís, però que, un cop cuita al forn, la recepta no va pujar com s’esperava, deixant com a resultat un dolç deliciós i addictiu.
Els carquinyolis són un dels productes més estesos del territori català i es poden trobar versions similars a altres indrets, com és a València amb els rosegons o els tatis (carquinyolis de xocolata). A Menorca també tenen la seva varietat de carquinyolis, que, a diferència dels més coneguts, estan fets amb ametlla picada a l’interior. Però, sense cap mena de dubte, els carquinyolis per antonomàsia són els elaborats a l’Espluga de Francolí, Cardedeu o Caldes de Montbui.
De fet, el carquinyoli és el dolç típic de l’Espluga de Francolí i es veu que va arrelar-se a aquesta població al voltant del 1880. “Tothom qui ve de turisme a l’Espluga acostuma a comprar una bosseta de carquinyolis dels nostres forns”, explica Carme, una de les venedores de Cabal Pastissers. Des de la pastisseria recorden, a Vadegust, que tots els obradors del municipi tenen la seva fórmula secreta, i que tots els aparadors van plens d’aquest producte, sobretot del 18 al 24 de juliol coincidint amb la festa major local.
Els carquinyolis són una pasta seca dolça que va crear-se per aprofitar la resta sobrant de pasta que quedava al forn i a la qual s’afegeixen ametlles per augmentar l’efecte crocant i també per endolcir-los. En concret, l’exquisidesa dels carquinyolis rau en la senzillesa de la seva recepta, ja que per fer-los només es necessita farina de blat, ametlla crua amb pell, ou i sucre. Hi ha algunes zones, com és la part de Tarragona o el Penedès, on afegeixen ratlladura de llimona i també hi ha moltes receptes que porten anís, canyella o altres essències naturals.
Els carquinyolis, per això, són uns dolços tan populars que amb el pas del temps s’han anat creant diverses versions, i també hi ha productors que han decidit fer noves propostes de la recepta original. El propietari de Carquinyolis d’Horta, Xavier Martí, explica a aquest diari que en el seu cas han decidit innovar amb la manera d’elaboració d’aquest dolç. “Nosaltres, a diferència de la gran majoria de productors del mercat, fem aquest dolç d’un en un. És a dir, en comptes de coure les barres de massa de carquinyoli senceres al forn i tallar-les a mida quan estan a mitja cocció, directament cuinem les peces soles de carquinyolis. Per això ens queden exemplars més arrodonits”, exposa Martí.
Sigui com sigui, els carquinyolis són unes postres honorífiques de la cuina catalana que es poden gaudir acompanyades d’un gotet de vi ranci o bé sucades amb xocolata i una bola de gelat.
1 
