Em costa molt d’entendre perquè és tan difícil trobar uns calamars a la romana ben fets i que assaborir-los resulti una experiència memorable. La seva recepta és una de les més bàsiques de la cuina, ja que només consta de calamars, l’ingredient principal, i d’ous i farina per fer-ne la pasta anomenada “romana”, amb la qual els arrebossarem.
Ara bé, com passa tantes vegades, el més senzill acaba esdevenint el més complicat. Una de les errades més comuns que podem trobar en aquest plat és que s’hagi fet servir un calamar que no sigui fresc i de la màxima qualitat. Un mal calamar destaca de seguida en un plat com aquest. No entenc que això costi tant d’assimilar. Sota la bandera d’abaratir costos o de voler vendre aquest plat a un preu massa assequible, s’acaba servint uns calamars a la romana, que per molt ben fet que estigui l’arrebossat o romana, no són plaents. Calamars durs, xicletosos, insípids,…
La segona derivada és quan, partint d’un calamar fresc i de primera qualitat, el maten amb un arrebossat defectuós. Arrebossats fets amb excés de farina, massa densos o amb massa ingredients “màgics”, entre altres defectes.
La tercera derivada és fregir-los bé. Cal fregir-los amb un bon oli d’oliva extra verge que estigui ben calent. Si no es fregeixen bé, no queden cruixents. I uns calamars a la romana han de ser cruixents.
Quan es cuinen partint d’un calamar fresc i de la màxima qualitat, amb la romana ben feta, amb tècnica, admetent totes les interpretacions que el xef en vulgui fer, i fregits correctament, els calamars a la romana són una delícia. Jo no em cansaria de menjar-ne!
Si coneixeu bars, restaurants o qualsevol altre establiment on serveixin uns calamars a la romana d’aquells que et fan aixecar-te de la cadira i aplaudir, si us plau compartiu la informació.
1 
