Endinsats ja en una campanya de Nadal que ha arribat més d’hora que mai, sobretot a les grans superfícies, comencen a aflorar els anuncis de novetats, especialment en aquells sectors on el Nadal és un dels seus moments àlgids de vendes, com per exemple el sector de l’alimentació i, en especial, els fabricants de productes més nadalencs, com els torrons. És el gran moment de lluir els nous productes sortits del talent acumulat en els departaments d’innovació i màrqueting.
El torró, que com diu la Viquipèdia, és potser el dolç més típic i tradicional del Nadal, és un dels productes que en els darrers anys ha estat més afectat pels deliris creatius i per la necessitat d’innovació d’algunes marques. La revolució de la gastronomia que hem viscut, sobretot des del regnat del Bulli, ha provocat que es qüestionin tots els conceptes clàssics i que, des d’una visió oberta, es trenquin paradigmes per obrir nous camins, sense perdre mai de vista la satisfacció del client. Als clàssics torrons de Xixona i Alacant -elaborats amb ametlla, mel i ou- es van afegir torrons elaborats amb tota mena de cacaus i xocolates, i la cosa ha anat evolucionant fins al punt de trobar desenes de torrons d’especialitat on s’ha jugat amb totes les fruites, licors, espècies, i tots els ingredients de la cuina dolça, incloses totes les postres més conegudes. En són exemples els torrons de crema catalana, de pastís Sacher, de cireres, de tiramisú, de vermut, de coco thai, de gin tònic, d’arròs amb llet, etc.
El risc que tenen aquestes curses entre fabricants de veure qui treu al mercat la novetat que més impacti en els consumidors és que es passin de frenada i, en nom de la innovació, es comencin a fer astracanades, que si bé són lícites, en alguns cassos poden fregar l’absurd. Aquesta setmana una marca de torrons anunciava el llançament d’un torró trufat de pa amb tomàquet, oli verd i flor de sal. Un torró que l’empresa fabricant explica que és “per als més gurmets”.
Però ña pregunta que em faig és: cal un torró de pa amb tomàquet? Tan esgotades estan les idees per encetar una línia com aquesta? En el fons, el nom d’aquest producte respon més a una estratègia de comunicació que no a una innovació gastronòmica.
Repeteixo que aquestes empreses tenen tot el dret de fabricar els productes que creguin més oportuns, però si segueixen així no trigarem en veure en el mercat un torró d’escudella amb carn d’olla, o un torró de gambes de Palamós, o també un torró d’anxoves de l’Escala. Ah! Sobretot, adreçats als més gurmets!
