Aquesta setmana vaig anar a comprar a una gran superfície i em vaig trobar que algunes de les seves seccions estaven literalment arrasades, en una imatge que no havia vist des del març de 2020 quan ens van confinar a tots amb motiu de la pandèmia de la Covid-19. El que encara em va deixar més estupefacte és que una senyora d’edat avançada m’apartés literalment de davant d’un lineal per agafar unes safates de carn -de les darreres que quedaven-, intentant avançar-se a que jo no les agafés. Aquella senyora mostrava una ansietat per arreplegar tot el que quedava en els lineals, en aquest cas de la secció de carnisseria, realment preocupant.
Aquest comportament, amb maneres menys expeditives de les que la senyora va mostrar cap a mi, era el que regnava aquella tarda en determinades seccions del supermercat. Si per la pandèmia el paper de vàter va ser el producte estrella, ara la població que veu venir l’apocalipsi s’ha fixat en la carn, però sobretot amb l’oli. Sembla mentida que en una societat hiperconectada com la que vivim on hi ha més informació de la que som capaços de digerir -i tot i que les anomenades “fake news” o notícies falses campen com volen- la gent tinguem aquesta mena de comportaments.
La situació que estem vivint generada pels efectes que es deriven de la guerra d’Ucraïna -tot i ser de conseqüències greus per l’economia, donada l’apujada del preu del combustible i que, per tant, això afecti al sector del transport que protesta amb una vaga que si es porta al límit afectarà de manera greu el proveïment de tota mena de mercaderies-, és una situació que les economies occidentals no es poden permetre, bàsicament per tots els efecte colaterals que es podrien produir. A ningú li interessa un col·lapse de l’economia i per molt dura que sembli la situació, no passarà del molt curt termini. L’efecte que quedarà després de tota la crisi, com sempre passa, serà una pujada de preus pel consumidor.
Ara bé, si la reacció de la població davant de les amenaces -que no deixen de ser mesures de pressió- és comprar compulsivament per por a l’escassetat o a la pujada de preus, l’únic que estem fent és provocar un augment dels beneficis de la gran distribució, fet que els tempta a aprofitar-se de la situació per apujar encara més els preus. També tempta als intermediaris a especular, comprant als productors i retenint el servei als minoristes.
