Fa alguns dies m’arribava a través de les xarxes socials la noticia de que Barcelona tindrà un FoodLab, que se situarà al 22@Nord per impulsar empreses innovadores en alimentació i gastronomia. El titular de la notícia em va cridar poderosament l’atenció i de seguida vaig tenir curiositat per saber-ne més. En cercar més informació, vaig poder assabentar-me que la creació d’aquest Foodlab és fruit d’un acord entre l’Ajuntament de Barcelona i Mercabarna, i que al darrere d’aquesta paraula tan marquetiniana hi haurà un laboratori que farà ús de les eines tecnològiques de darrera generació per impulsar projectes Foodtech a Barcelona.
He de confessar que, el veure relacionades les paraules Foodlab i Foodtech amb gastronomia, em va provocar una esgarrifança que va recórrer tot el meu cos. I no pas precisament perquè estigui en contra de l’entrada de les noves tecnologies a les cuines, tot al contrari, en sóc un gran apassionat. El flash em va venir quan el meu cervell va processar les paraules laboratori i tecnologia en relació amb la base de la cuina, el producte. Convindreu que pensar en laboratori i tecnologia barrejat amb carns, peixos, mariscs, fruites o verdures no deixa de ser certament inquietant. Amb aquest entorn mental vaig seguir llegint i esbrinant informació al voltant de la notícia. Resulta que Barcelona és la sisena capital del món en indústries FoodTech. Després de Nova York, Boston i San Francisco (EUA), Londres i Berlín, Barcelona es posiciona en el rànquing del Global Startup Ecosystem Index 2021. I el text de la notícia continuava dient “Barcelona compta amb un full de ruta d’economia sostenible, amb un eix vinculat a l’alimentació, que vol l’impuls de models de negoci innovadors que fomentin un consum local i responsable, i que aposta per la salut i hàbits alimentaris sostenibles”.
La complexitat anava amb augment. Ara ja tenim en joc els conceptes: laboratori, tecnologia, consum local i responsable, aposta per la salut i hàbits alimentaris sostenibles. Malauradament, no apareixia per enlloc cap concepte que enaltís la part hedonista de la gastronomia, el que en la definició que fa el diccionari de l’IEC apareix com “l’art de degustar i apreciar els menjars i les begudes”.
El món em va caure als peus quan vaig llegir en la notícia que a Catalunya, segons el que apareix en el directori d’ACCIÓ, es concentren 185 projectes relatius a FoodTech, i que els més rellevants i significatius són l’start-up Heura -qui està a prop d’esdevenir un unicorn del sector-. Heura, pels que no la conegueu, és una empresa creada per dos joves emprenedors, activistes socials, mediambientals i a favor dels drets dels animals que fabrica productes 100% vegetals, segons ells sostenibles, saludables i de gust “wow”. Parlant en plata, fabriquen imitacions de carn amb productes vegetals, el que ells anomenem “pollastre vegetal”, “vedella vegetal”, “porc vegetal” i “peix vegetal”. O el projecte Grin Grin Foods, fabricant de productes “plant-based” i que el seu claim és “brutalment vegetals”. Un altre projecte és Väcka, que fa bandera dels formatges vegans.
Mostrant tot el meu respecte i admiració per tots aquests projectes, que Déu ens agafi confessats si aquestes són les línies de treball de la innovació gastronòmica del futur.
