El frau de les patates braves!

"El client tria el plat d’acord amb el concepte que s’ha escrit en la carta, pissarra o bé s'ha expressat oralment pel cambrer"

L’origen de les patates braves se situa a Madrid als anys 50, concretament a dos bars: Casa Pellico, al carrer Toledo, i La Casona, al carrer Echegaray, que avui dia ja no existeixen. Però tot i no ser un plat nostrat, aquesta tapa està tan arrelada al bars i tavernes de Catalunya, i a les d’arreu de l’Estat espanyol, que es pot considerar un plat universal.

El meu interès per parlar-ne es troba en un fet que em resulta sorprenent. En un nombrós grup d’establiments on se serveix aquesta popular tapa, la salsa no és picant o aquest és tan suau, que pràcticament no fa honor al seu nom. Per tant, s’està cometent un frau en tota regla i pocs són els amants de les patates braves autèntiques, les que piquen, que es queixen d’aquest fet.

El nom d’un plat, escrit en un element de comunicació del bar, taverna, restaurant, etc. constitueix formalment un compromís de servei amb el client. És a dir, el client tria el plat d’acord amb el concepte que s’ha escrit en la carta, pissarra o bé s’ha expressat oralment pel cambrer. Si jo demano unes patates braves, estic apel·lant a que em serveixin unes patates fregides acompanyades d’una salsa de tomàquet picant.

Donat que el llindar del tacte picant és diferent en cada persona, estic disposat a acceptar que el nivell de picant sigui baix per respecte als que tenen molta sensibilitat al picant, però hi ha de ser. No pot ser que no n’hi hagi.

Les patates braves accepten moltes variants sense que afectin al compromís del concepte del plat amb el client que les demana. Les patates es poden tallar amb diferents formes, es poden fregir amb pell o sense, es poden confitar primer per fregir-les després, la salsa pot ser tan creativa com el cuiner vulgui… però ha de ser picant!

Us imagineu anar a un restaurant, demanar una pasta al pesto, que la salsa no tingués alfàbrega i que la resposta del local davant de la vostra perplexitat per aquest fet fos: “Es que als nostres clients els agrada el pesto així”? Jo respecto que un establiment vulgui adaptar les característiques dels plats als gustos dels seus clients, però quan aquests canvis comportin un canvi substancial de les característiques originals del plat, aleshores el que han de fer és canviar-li el nom. En el cas al que ens referim, se li poden dir patates amb salsa tal o qual, però mai patates braves quan la salsa no pica.

Comentaris

    Maria del mar 08/08/2020 1:45 am
    El seu nom indica com ha de ser la salsa "brava" O sigui picant. Això passa com els tallats , el demanes i et porten un cafè amb un bon raig de llet. No senyors, tallat vol dir tallar el cafe. Dues gotetes de llet lo altre és un llet amb cafè petitet
    Anònim 07/08/2020 11:31 pm
    Y las bravas no.llevan mayonesa como las ponen en cataluña
      Anna 08/08/2020 2:11 am
      Perdona en Catalunya no las ponen con mayonesa, Son bares chinos que las ponen con mayonesa y ketchup Los chinos no saben hacerlas No generalices y no vayas a bares chinos .
        Jose Luis 10/08/2020 6:42 pm
        Te podría decir mil bare en Catalunya que si las ponen con mayonesa e incluso con salsa rosa. Por cierto la.mayoría de los chinos se han aplicado en aprender a hacer las comidas típicas de cada lugar.
    Joanet 07/08/2020 6:50 pm
    Si el que et serveixen no t'agrada no hi tornis! Ni els cambrers tenen poders telepàtics per saber les condicions, mides i proporcions del que vols i encara menys mereixen que els cremis el negoci per que no estan al teu gust. Per cert la autentica salsa brava no es de tomàquet!!!! Es ceba potxada amb pimentó (aquí hi ha la gracia de la quantitat de picant jugant amb el pimentó picant i el dolç, fent un votulé amb aquesta barreja), no qualsevol salsa picant val, no són patates amb allioli, no son patates amb maionesa i salsa tabasc.... és una salsa amb identitat pròpia.
      Julio 08/08/2020 10:21 am
      "Si no t'agrada no hi tornis" No és això de cap manera. El llenguatge serveix per alguna cosa i el significat de les paraules no es pot tergiversar. "Patates braves" són 2 paraules. Tu vols que es tergiversi la paraula "brava". Doncs jo proposo que es tergiversi "patates" i que en lloc d'aquest tubercle et mengis unes "bledes amb salsa insípida".
      Dixebra 07/08/2020 7:12 pm
      D'acord, però el que està dient és veritat. Si són Braves han de picar. Si no, posa el nom que vulguis i ja està. Si no t'agrada el picant no demanis braves....
    Jordi Curtiella 07/08/2020 11:30 am
    Totalment d'acord. És un engany. Hi ha la mala costum de fer servir noms de plats clàssics i inventr-se qualsevol cosa. A mi m'ha portat una carn amb xampinyons quan a la carta oferien car am flicando. Algú tindria que regular aquesta moda de canviar els mots dels plats.
    Knrd 06/08/2020 5:52 pm
    A mi algo similar em passa cuan demano un cafè amb gel, per Deu!! un cafè amb gel, no es tan difícil, tenen la mala costum de servir-te'l llarg i amb got estret i alt un sol glaço, els hi torno i els repeteixo (he d'explicar com el vull) que vull un cafè amb gel, NO fresquet, conyieeee!!! (curt o normal amb got baix i ample amb 2 o 3 glaçons per poder disfrutar)
    10
    13
    Respon
    Jan Carxot 06/08/2020 1:34 pm
    Bé, l'errada és demanar patates braves en un bar. Com l'allioli. Increïblement hi ha gent que considera que aquesta salsa ha de de dur ou, i així et serveixen una maionesa una miqueta d'all. El nom ho diu i tot i si reclames, encara et diran que és que a la gent no li agrada «l'allioli tan fort». Potser si comencessim a cremar estabiments i bars, així tornariem a una certa dignitat i evitarien el «merdisme», és dir, a que donin merda per menjar i a pensar que el client és un tros de merda al qual se'l pot enganyar amb patates congelades i salses dubtoses. Com que entenc que cremar bars és demanar massa... Vaga de clients, doncs

Nou comentari