La xocolata, de delit monàstic a plaer popular

Amb motiu del dia internacional de la xocolata recordem la seva introducció a Catalunya i parlem amb experts del sector sobre les tendències actuals d’aquest producte

La xocolata és un dels pocs productes del món que no té quasi detractors, com segurament li passa a la pizza. És per això que té el seu propi Dia Internacional: el 13 de setembre. A més, té una virtut especial: n’hi ha de tants percentatges i qualitats, que pot adaptar-se als gustos de tothom i madurar en sintonia del paladar. 

L’any 1534 quan el cacau va arribar a la península ibèrica va quedar en mans dels religiosos. De fet, van ser els frares que van entendre el seu consum, ja que l’utilitzaven com a aliment reparador i per mantenir les forces durant les temporades de dejuni. Se sap que la xocolata va utilitzar-se com a remei per sanar alguns malalts, i que al principi es produïa de manera clandestina i era un producte apreciat que només podien aconseguir les altes esferes. 

Però l’any 1706 l’adroguer Pau Martí Rovellat va escriure un dels primers receptaris en els que apareix la xocolata, el Llibre de confitures i de drogues. Per tant, des d’aquell moment, la xocolata va introduir-se a les drogueries i al mateix temps als rebostos dels catalans.  

Catalunya va ser un dels territoris on l’arribada del cacau d’Amèrica va tenir més incidència i va despertar molts adeptes. Tant és així que, Barcelona, Agramunt i Tàrrega han estat unes de les ciutats europees amb més tradició xocolatera. També hi ha municipis amb una llarga història vinculada al cacau, com són Cardedeu amb les seves rajoles, Vilafranca del Penedès amb les catànies o Sant Benet de Bages amb els Rocs de Sant Benet. 

Una barra de xocolata | Pixabay

Entre les grans cases de xocolaters del territori trobem Simón Coll (Sant Sadurní d’Anoia), una marca que neix d’una família de viticultors després que un dels germans obrís un establiment de productes d’ultramar (Simón Mestres). “Va ser l’any 1840 que el contacte diari amb el cacau va acostar la família Simón a l’elaboració de la xocolata, iniciant un procés de transformació del cacau que segueix inspirant-nos actualment”, expliquen a Vadegust des de la marca xocolatera. Més tard, Simón Coll va adquirir Chocolate Amatller, la marca més emblemàtica de Barcelona. 

Actualment, la marca Simón Coll i la xocolata Amatller s’exporta a més de 30 països de tot el món. “Les vendes a l’exterior representen un 25% de la facturació de l’empresa”, afirmen orgullosos. Segons l’empresa, l’excel·lència de la seva xocolata està relacionada amb el procés bean to bar que reben les faves de cacau. El bean to bar s’utilitza per definir els xocolaters que fan tot el procés de producció de la xocolata, és a dir, des de seleccionar el gra de cacau i torrar-lo fins a obtenir-ne la rajola. 

En aquest sentit, el director de l’escola de pastisseria del Gremi de Pastissers de Barcelona, Olivier Fernández, va inaugurar el 2019 el projecte Bean to Bar al Museu de la Xocolata de Barcelona. Fernández és un dels pioners d’aquest procés de fabricació de xocolata a Catalunya. “La tendència en el món de la xocolata és anar cap a un model molt més pur, com ha passat amb el cafè d’autor o amb la cervesa artesana. Per això, nosaltres fem un producte amb consciència, on controlem el torrat i treballem sense afegits, per aconseguir un producte de màxima qualitat i que respecti el gust d’origen”, comenta Fernández a aquest diari.

Des de fa uns anys, la xocolata també ha prioritzat la proximitat i l’origen. Segurament per tornar als seus inicis i convertir-se en aquell plaer secret que conquista els paladars gràcies a les seves notes afrodisíaques. 

Nou comentari