Naps de Talltendre, deliciosos i versàtils

És un tubercle propi de la Cerdanya que serveix per elaborar una infinitat varietat de plats, com el tiró amb naps o les verdures d'hivern

El nap de la Cerdanya, també conegut com a nap de Talltendre, és un tubercle amb un gust especial, una mica amargant i molt potent. Tot i que el seu nom fa referència a una població en concret d’aquest territori, es cultiva arreu de la Cerdanya, on es menja en una infinitat de receptes de guisats i, més exclusivament, en una recepta típica i molt tradicional: el tiró –o ànec– amb naps.

“El plat més típic de la Cerdanya és el tiró amb naps. És el plat estrella, passi el que passi. Però també es poden fer amb mandonguilles, pots fer peus de porc amb naps, pollastre amb naps… També pots fer-lo servir per fer brou i queda un sabor boníssim. El nap no és com una patata, té un sabor molt més potent, és una bomba de gust”, ha explicat en declaracions a Vadegust Joan Girvés, pagès de Guils de Cerdanya.

Girvés ven el seu producte a verduleries i restaurants locals, com al restaurant del Park Hotel de Puigcerdà. El seu xef, Patrick Orriols, ens explica les exquisideses del nap de Talltendre: “El nap de la Cerdanya és bo per fer guisats. Altres varietats de naps, com el nap rodó, són bons per fer brous vegetals i són els que sovint trobem als supermercats en safates amb pastanagues, ceba, julivert, etc. Però el nap de Talltendre és molt més bo i té un sabor molt més fi, per això el podem fer servir en una infinitat de plats“. A més, assenyala que “una recepta molt típica, tradicional, i que està oblidada és la ‘verdura d’hivern’. Ajunta tres ingredients: patata, nap i pera, tot bullit. La textura i el sabor que deixen són deliciosos. És una recepta que s’ha perdut però que abans era molt comuna a la Cerdanya”.

El color, gust i forma d’aquest nap poden variar segons la terra on s’ha cultivat. Podem trobar alguns naps amb una pell més blanquinosa i d’altres més foscos, amb una pell marronosa, quasi negra. També, alguns més gruixuts o més fins. Concretament, és el manganès que hi ha al sòl d’alguns territoris de la Cerdanya, com a Bellver, el que li dóna el color marronós a aquest tubercle. Així, també el seu gruix i forma depèn de la consistència de la terra. “Al nap li agrada la solana i una terra que sigui com sorra, que és la que hi ha aquí, a Guils de Cerdanya. Els naps que cultivem a Guils són fins i tenen una pell molt clara, però si te’n vas a Puigcerdà o a Alp, on hi ha una terra molt diferent, trobaràs uns naps amb altres característiques. Tots sembrem la mateixa llavor i són naps de Talltendre, però segons el terra varia la seva aparença i qualitat”, detalla Girvés.

El nap de Talltendre se sembra a l’estiu i es recull per Tots Sants, més o menys. El problema és que si el terreny està dur perquè està gelat, els pagesos no poden cavar i recollir-lo. També es cuca si es deixa massa temps sota terra. És un tubercle difícil de produir”, reconeix Orriols. És per aquest motiu que la producció d’aquest deliciós producte cerdà, de temporada i de proximitat, és molt baixa i només es comercialitza a nivell local. Si es vol degustar ha de ser a restaurants del territori o comprar-ne a verduleries de la Cerdanya.

Aquest tubercle és un aliment amb molt poca energia, ja que al voltant d’un 90% de la seva composició és aigua. És molt ric en fibra, cosa que ajuda a regular el trànsit intestinal. És interessant nutricionalment pel seu contingut en vitamines i minerals, com la vitamina C, el fòsfor i l’acid fòlic, necessaris pel creixement i desenvolupament físic i psíquic.

Nou comentari