L'escudella, el xup-xup solidari de Carnaval

De maneres de fer escudelles n'hi ha tantes com pobles

Ranxo significa “fer un menjar per a molts, que es redueix generalment a un sol plat”; així defineix l’Institut d’Estudis Catalans la paraula que dona nom a algunes de les perolades o cassolades populars que s’organitzen per Carnaval a molts municipis del territori. També conegudes com a guixes, sopes, calderades o escudelles de recapte.

Les escudelles tradicionals es caracteritzen per ser molt grasses, en les quals predomina el llard, el porc, la cansalada i la vedella. Encara que, avui, de maneres de fer escudelles n’hi ha tantes com pobles. D’entre les més conegudes trobem el Ranxo de Ponts (la Noguera), el Ranxo de Vidreres (La Selva) i el Ranxo de Rialb-Gualter (la Noguera). Les anomenades “escudellades” a Castellterçol (Vallès Oriental), Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental), Granera (Vallès Occidental) i Arenys de Mar (Maresme). O la calderada de Montmaneu (l’Anoia) i la Sopa de Verges (Baix Empordà).

La celebració d’aquest àpat solidari prové del calendari litúrgic. Però, la voluntat de continuar amb les tradicions i les ganes d’omplir les culleres d’escudella any rere any, l’han convertit en un acte nostrat a molts pobles de Catalunya. Antigament, es festejava l’últim dia abans de la Quaresma: “La gent es preparava per a quaranta dies de dejuni de carn, fred i misèria. Per això, els senyors feudals reunien als vilatans i els repartien una ració de sopa calenta”, explica a Vadegust Miquel Catot, vicepresident de la Federació d’Escudelles, Ranxos i Sopes Històriques de Catalunya.

Altres diuen que el poble era qui organitzava un gran recapte, buidava els rebosts i els posava a bullir en una gran olla per preparar-se per als llargs dies sense carn i ous. Ara, “els nostres calderers donen menjar a més de 50.000 persones”, emfatitza Catot, qui vol que la festa sigui declarada diada d’interès patrimonial: “Hi ha més de quaranta municipis que fan bullir les olles per Carnestoltes, i set que des del segle XVI només han apagat el foc durant els anys de la Guerra Civil -Gèlida, Capmany, Ponts, la Seu d’Urgell, Vidreres, Verges i Castellterçol-“. Per exemple, a Castellterçol, segons l’historiador Jaume Carrera Pujal, la primera escudella popular registrada és la del 1580. 

“Cada any fem unes sis calderes i uns vuitanta-cinc litres d’escudella”, diu Josep Parera, el mestre calderer de Montmaneu, qui revela la recepta del seu plat: “Aigua mineral, patates, cigrons, cigronet de l’Anoia, mongetes, xai, pollastre, pernil, porc, fideus i arròs”. A les deu del matí els calderers afegeixen els ingredients a les “seves particulars” olles d’aram, que llueixen gravats els cognoms dels veïns que les van comprar. Recorda que abans els nens es disfressaven i s’encarregaven de fer el recapte porta a porta. Però actualment aquest costum s’ha perdut. En canvi, els pontsicans a compàs del “Lali-Lali”, una cançó que s’entona durant el cercavila, recorren els carrers de Ponts recopilant els aliments per el Ranxo. L’Ajuntament de la localitat explica a Vadegust que la mestra calderera és Rosa Boix, una senyora d’uns seixanta anys, que ha heretat l’ofici de la seva mare, i aquesta de les generacions passades: “Ella mai ens ha descobert quin és el component secret que fa de la calderada el plat més esperat de l’any per a tothom”.

D’altra banda, a Arenys de Mar la tradició va establir-se a finals dels anys vuitanta quan Pep Quintana, de setanta-dos anys, va convèncer a l’alcalde d’aquell moment. Durant el franquisme ell recorria Catalunya amb el “Bibliobús” d’Òmnium Cultural per promoure la cultura catalana: “Aleshores va ser quan vaig descobrir les escudelles pels pobres i com que coneixia el Pep Salsetes vam començar a fer aquesta menja popular a Arenys”, relata Quintana. Fa anys que el Pep Salsetes ja no és el responsable de l’escudellada, però l’àpat s’ha convertit en una insígnia, un dia de cues i rialles per aquest poble costaner. És per això que l’Agrupament Escoltes i Guies Flors i Calcat n’ha agafat el relleu: “Els caps i els nens estem des de primera hora al Calisay d’Arenys per fer xup-xup al brou i fabricar les mandonguilles. Al caldo hi afegim els productes que ens porta la gent durant la jornada. I a les vuit del vespre servim l’escudella de recapte amb un got de vi, i comencem a menjar en colla”, diu Mercè Ponsarnau, una de les caps d’AEiG Flors i Calcat.

Resseguint la costa maresmenca hi ha un altre poble que s’ha apuntat a fer bullir olles: Pineda de Mar. “Fa uns trenta-cinc anys que vam començar a fer l’escudella de recapte perquè les comparses marxessin a la rua comarcal amb la panxa plena”, explica Quim Puig, un dels organitzadors de l’escudellada del poble. Afegeix que durant els dies previs a la festa popular els responsables s’encarreguen de recollir les viandes per als comerços del poble i que “com que les tendències alimentàries han canviat” fa dos anys que serveixen racions de sopa vegetariana, d’entre les deu olles que couen a la plaça de les Mèlies.

Una de les cassolades més antigues es troba a Verges: “Aquí fem sopa des d’abans de Crist”, exclama el President de l’Associació de la Sopa de la població, Quim Cama. Els aliments per fer la gran bullida els aconsegueixen fent una “passada”: “L’essència de la Sopa consisteix a afegir a l’olla tot allò que ens donen els veïns”. En aquest municipi el brou se sosté gràcies al gran recapte. Per això, un dia abans d’encendre la llenya, els vilatans amb el cercavila i acompanyats dels dos gegants, la Sopa i el Perol, agafen les donacions dels masos i les cases. Les cassoles que utilitzen són d’aram com les antigues i els greixos que conté el bullit han disminuït amb els anys: “Però encara hi posem una bola de sagí, pollastre, gallorsa, papada i coll de porc, vedella… No deixa de ser un menjar per fer reserves i típic de quaresma”. A Verges les servidores reparteixen els 2.500 cullerots de sopa anuals. Aquestes van disfressades a l’antiga amb una còfia i donen la pistolada de sortida per començar la deglució de l’àpat comú.

L’art de l’escudella és la suma de la paciència dels mestres calderers a l’hora de fer bullir hores i hores el brou amb la carn d’olla i la solidaritat de tots aquells que han aportat des d’un grapat de cigrons a una cuixa de xai per fer un ranxo popular. Segles enrere se cercava que l’escudella fos energètica i ajudés a passar el fred i les penúries dels desfavorits. Ara, una ració d’arròs o fideus amb patates, col i llegums barrejats amb tota mena de carns són els ingredients necessaris per reforçar els vincles socials i rememorar cada Carnaval una tradició de casa nostra. 

Nou comentari