Ecomercaderet és un projecte de l’Anoia impulsat per dos joves de Santa Margarida de Montbui que fa cinc anys que es dedica a l’horta ecològica, i ara vol incorporar un petit ramat de vaques lleteres per vendre llet i làctics de forma directa. La crisi del sector lleter ha fet que, en els últims 20 anys, a Catalunya hagin desaparegut 7 de cada 10 granges de llet. I l’Anoia encara ha estat més greu: ja que s’han extingit totes i ja no en queda cap.

El ramat d’Ecomercaderet tindrà entre sis i vuit vaques, les justes per subministrar el mercat de proximitat on ja fa anys que distribueixen productes d’horta. Volen vendre llet i productes làctics com iogurts, mató, mantega o gelats, entre d’altres. “La idea és tancar el cercle”, explica Adrià Solé, un dels impulsors de la iniciativa.

drià Solé, un dels impulsors d'Ecomercaderet, a l'hort. Al fons, dues de les vaques lleteres que ja té a la finca | ACN
drià Solé, un dels impulsors d’Ecomercaderet, a l’hort. Al fons, dues de les vaques lleteres que ja té a la finca | ACN

Ara necessiten preparar les instalacions: comprar un tanc de llet i construir una pallissa per guardar el farratge, una sala de munyir, un femer i un obrador. Per construir-les utilitzaran fusta de pi blanc que han tallat a la finca. I per reunir els diners necessaris per tirar endavant les instal·lacions, han engegat una campanya de micromecenatge a través de la plataforma ‘Goteo’. Anem contracorrent, però el corrent actual no porta enlloc: el futur passa per la sobirania alimentària”, constata Solé.

A més, han sembrat set hectàrees de pastura amb gran diversitat de plantes, que se sumen a les vuit de bosc que té la finca. Faran una gestió rotacional de la pastura, en parcel·les petites i per períodes curts, sense erosionar el sòl i per regenerar-ne la fertilitat, ja que, segons Solé, està “empobrida” després de dècades de monocultiu i l’ús d’agroquímics.

El projecte d’Ecomercaderet utilitza la fusta que ha tret de la finca per construir les noves instal·lacions i l’energia solar | ACN

El suflé de la pandèmia

Solé recorda que la pandèmia va fer veure la importància del producte local i de proximitat, però lamenta que ara hi ha hagut una davallada. “La pandèmia va servir per obrir els ulls, però encara hi ha molta gent que viu a un ritme que li fa complicat adaptar-se a aquest tipus de consum. Ha estat un pas, però se n’han de fer molts més”, subratlla. En aquest sentit, Solé explica que “hi ha un procés desvalorització de l’alimentació, la gent es pensa que el menjar ha de ser barat, però si és bo pel medi ambient i les persones, té un cost i s’ha de pagar”.

Més notícies
Llet | Pixabay

Tot el què has de saber sobre la crisi lletera catalana

Comparteix
Una 'febre' per portar al mercat llet de preu just, seguint un model francès, i una campanya d'imatge són algunes de les reaccions a les demandes dels ramaders
:  - Mobile

Nou comentari

Comparteix