Vadegust
El llúpol de les muntanyes de Prades, el toc màgic de la Damm més aromàtica

El llúpol és l’ingredient que dona mambo a la cervesa, el que li aporta el gust, l’aroma, i l’amargor que la caracteritzen. Amb l’esclat de la cervesa artesana, el cultiu d’aquesta planta s’ha estès i diversificat arreu del món i, a Catalunya, ja fa uns anys que també se’n cultiva. De moment, però, no se’n fa a gaires llocs, que jo hagi sabut només hi ha algunes plantacions a Lleida, a Girona i a les muntanyes de Prades. En aquest municipi del Baix Camp, el llúpol que es cultiva va a parar tot a la Damm, que va impulsar-ne el cultiu per proveir-se d’un llúpol autòcton per a la seva IPA, la Complot. És una cervesa que es pot trobar a qualsevol supermercat i que, tot i ser produïda a nivell industrial, és una IPA molt aromàtica i gustosa, i alhora fina, neta, refrescant, d’aquelles que sempre venen de gust.

Durant una primera etapa, l’empresa cervesera i l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries van fer algunes proves pilot per trobar les varietats que millor s’adaptaven a la zona de Prades. Un cop triades, l’any 2016 alguns pagesos de la zona van començar a cultivar llúpol per poder diversificar el cultiu de les avellanes i de les famoses patates d’aquestes muntanyes.

És el cas d’Enric Domènech, propietari de dues de les deu hectàrees de llúpol que hi ha al municipi. “Jo encara faig patates, però el problema que tenen és que les has d’anar corrent de camp perquè després de produir, un camp de patates ha de descansar un any”, ens explica el pagès. En canvi, un camp de llúpol produeix cada any. A més, com que els camps es troben al voltant dels 1.000 metres d’altura, a l’estiu les plantes poden viure en un ambient suportable durant el dia i fresc a la nit. Aquestes condicions, així com la humitat del mar, són ideals pel llúpol.

Però no tot són flors i violes, és clar, en l’exercici de l’agricultura quan no hi ha un all hi ha una ceba. Al principi del cicle d’aquesta planta enfiladissa, cal estar-hi molt a sobre perquè creixi ben encaminada, diu Domènech: “La planta s’ha de tutorar amb uns fils que arriben als sis metres d’altura, s’ha de fer en una època molt determinada i s’ha de fer de pressa, en un mes. Després, un cop t’ha pujat un parell de metres, ja no has de patir i només has de controlar les plagues”.

De les dues hectàrees de cultiu que té, la que ja està prou madura per rendir al 100% li dóna dues tones de llúpol a l’any. Però de tot això només se n’acaba aprofitant una petita part, concretament la lupulina, que és una pols daurada que es troba als cabdells de la planta. Que per cert, aquests cabdells s’assemblen als de marihuana perquè el llúpol també és de la família de les cannabàcies. En fi, explicat com un llamp, aquesta pols màgica s’acaba infusionant a l’olla amb la resta d’ingredients i, abracadabra, tenim cervesa! En el cas de la Complot IPA, cervesa de muntanya.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa