Al cor de la carxofa

Ja són a prop les tres grans festes catalanes de la carxofa i per fer boca us n'expliquem algunes curiositats

Som en plena temporada de carxofes i en les pròximes setmanes se celebraran les tres grans festes catalanes dedicades a aquest producte local. La de Benicarló tindrà lloc a finals de gener, la d’Amposta a finals de febrer i La Carxofada del Prat, que no té dates confirmades, normalment se celebra a l’abril. Per anar fent boca, desfullem els pètals d’aquesta flor mediterrània i us n’expliquem algunes curiositats.

La primera carxofa

Segons la mitologia grega, Zeus va enamorar-se d’una jove donzella anomenada Cynara i la va seduir, la va convertir en deessa i se la va emportar al Mont Olimp. Cynara, però, enyorava tant la seva família terrenal que va acabar escapant-se per visitar-la. Quan Zeus va assabentar-se d’aquesta actitud tan impròpia no només la va expulsar del Mont Olimp sinó que la va convertir en carxofa. La primera a existir, relata la llegenda. Cynara és, de fet, el nom llatí de la carxofa.

Aliment luxuriós

Els grecs i els romans li atribuïen qualitats afrodisíaques i, a més, pensaven que menjar-ne servia perquè les parelles engendressin nens en comptes de nenes. Amb la caiguda de l’imperi romà, la carxofa va quedar oblidada i el seu consum no va tornar a normalitzar-se fins al Renaixement, on aquesta flor va recuperar la seva fama afrodisíaca. Així, durant el segle XVI, es pensava que estimulava la libido dels homes i que tornava les dones més desitjables. Caterina de Mèdici tenia debilitat pels cors de carxofa i en casar-se amb 14 anys amb Enric II va introduir la verdura a França. El cronista Pierre de L’Estoile explica en un dels seus dietaris que la monarca florentina va menjar tants cors de carxofa durant una boda que va acabar amb una indigestió de cavall.

La màfia de la carxofa

Als anys vint del segle passat, Ciro Terranova, un membre de la màfia novaiorquesa, va monopolitzar el mercat de la carxofa comprant tota la producció que arribava des de Califòrnia. El gàngster la comprava molt bé de preu i la venia molt cara, guanyant-ne uns marges abusius i eliminant del mapa tot aquell que desafiés el seu negoci. Aquestes guerres de la carxofa van provocar que l’alcalde de Nova York, Fiorello La Guardia, acabés declarant il·legal a la ciutat la seva venda, exhibició i possessió. Però el mateix alcalde era un enamorat d’aquesta verdura i en una setmana ja havia eliminat la prohibició.

Marilyn, la primera reina

Gairebé el 100% de les carxofes cultivades als Estats Units provenen de Califòrnia i el 80% creixen al comtat de Monterey. Castroville, una ciutat del comtat, s’autoproclama “el centre mundial de la carxofa” i cada any celebra una festa dedicada a la verdura. L’any 1948, Marilyn Monroe, quan només tenia 22 anys i encara no era una sex symbol mundial, va ser coronada com la primera Reina de la Carxofa d’aquest festival.

Made by carxofa

“D’ella tot és bo i és sa, / fins el suc de la pellofa. / Tot es pot aprofitar, / de l’esplèndida carxofa.” Aquests versos de Pere Tàpies prenen tot el seu sentit quan veiem la quantitat de productes derivats la carxofa que hi ha. Amb la carxofa del Prat, per exemple, es fa paté i cervesa. Amb la carxofa de l’Ebre es prepara una versió alternativa dels emblemàtics pastissets de Tortosa, tradicionalment fets amb cabell d’àngel. De les llavors de la carxofera se n’extreu un oli que es comercialitza i cada cop està més de moda fer hummus i croquetes de carxofa. Diversos països del món, com Vietnam, Romania i Mèxic, fan te d’herbes fet de carxofa. I els italians en fan un licor que es diu Cynar i que es pren com a aperitiu o que es posa en alguns còctels. A Suïssa és molt comú barrejar-lo amb suc de taronja i a Itàlia s’utilitza per fer el Cin Cyn, que és una versió menys amarga del Negroni. També hi ha productes farmacèutics i cosmètics basats en la carxofa i hi ha diversos projectes científics que estan investigant el potencial d’aquesta verdura com a biocombustible.

Té truc

Per saber si una carxofa és bona, ens hem de fixar que sigui ben compacta, que pesi força en proporció a la seva mida i que xerriqui quan la pressionem amb la mà. Com que la carxofa és una flor, es fa malbé de seguida i per tant no podem acumular-ne estoc. Quan es compra, cal menjar-la com més aviat millor. Si la tallem per preparar algun plat, es pot fregar amb suc de llimona perquè no s’ennegreixi mentre espera a ser cuinada. Alguns cuiners, però, alerten que aquest truc pot donar-li un punt àcid i proposen posar-la en un bol amb aigua i julivert.

Comentaris

    Josepsc 26/01/2020 6:08 pm
    Crua i laada en rodanxes, fregida tallada a quarts, arrebosada, en vinagre, bullida a la cassola, es magnifica.

Nou comentari