L’última semana de maig va tenir lloc el concurs internacional d’olis de Tokio OLIVEJAPAN, que se celebra anualment. En articles anteriors (Així funcionen els concursos internacionals de qualitat d’olis i Com avaluar la qualitat dels olis: l’exemple del concurs internacional OliveJapan25 a Tòquio), us explicàvem com funciona aquest concurs i d’altres de tipus internacional on hi participen, també, olis catalans.
Però, hi ha oliveres al Japó? Doncs sí, n’hi ha a Shodoshima, una petita illa interior al sud del país. Allà s’hi troben la major part d’oliveres, incloent-hi algunes que pertanyen a l’emperador. També és la principal zona productora tradicional de soja. Els molins són de petit format i elaboren l’oli dels productors, que envasen i comercialitzen a la mateixa zona, on és tradició fer una visita per comprar soja i oli d’oliva verge extra. S’arriba a la illa mitjançant un ferri de nom “The Olive Line”. Tanmateix, les botigues ofereixen oli i línies complertes de cosmètica, tan desenvolupada al Japó.

Les varietats típiques de la illa són tradicionals i es van portar al Japó a inicis del segle XX, quan es van assajar a diverses zones, de les quals la de millor adaptació va ser Shodoshima. Les varietats es van escollir per la seva suposada adaptació al clima humit i càlid, i es van portar d’Itàlia (‘Lucca’), Espanya (‘Nevadillo blanco’ i ‘Manzanilo’) i Estats Units (‘Mission’). Es tracta de varietats de doble ús: taula i oli. Posteriorment, s’hi han anat introduint altres varietats, com ‘Arbequina’, ‘Koroneiki’, ‘Kalamata’ i d’altres.
A Tòquio existeix una escola de sommeliers d’oli d’oliva, dirigida pel senyor Tada, un enamorat de l’oli verge extra i que organitza el concurs internacional, per tal de valorar la qualitat dels olis que arriben al Japó de totes les zones productores mundials.
Aquest any s’han presentat 800 mostres de 29 països. Remarcarem que la cooperativa de Bellaguarda, UNIO ORIGEN i Mas Minairons han guanyat medalla d’or. També alguns olis elaborats al mateix Japó han obtingut medalla d’or.
La cuina japonesa no és molt donada al verge extra en cru, ni tampoc a altres tipus de greix. Però alguns xefs comencen a experimentar amb el seu ús, en la finalització d’alguns plats, com el tradicional sushi, el ramen o altres receptes que, per similitud amb els països mediterranis, facin pensar en una combinació correcta. Tot i que es conegut l’aspecte saludable del verge extra, el mercat de Japó no aprofita gaire aquesta qualitat en la comercialització i promoció dels olis.
