“La gent quan surt del restaurant se sent bé perquè no és el mateix menjar un producte de qualitat i ben treballat, que fer un plat sense mirar-ne les arrels i la procedència”, explica Pep Comas, la segona generació del restaurant El Jardí (Parets del Vallès). Sota aquesta premissa, des del 2016, el restaurant paretà figura dins la llista d’Slow Food Km0 Catalunya i cuida tots els productes que passen pels seus fogons, perquè enamorar-se de la cuina també consisteix a fer plats amb sentit i preservant l’essència del territori. “Cuinem amb allò que ens brinda la pagesia propera i ecològica, amb aliments de temporada i evitem l’ús de transgènics”, reafirma el xef del restaurant i tercera generació, Josep Comas.
L’encant d’El Jardí va més enllà de la seva lluita pels productes autòctons, per les llavors antigues o l’ecologisme. L’encís d’aquest restaurant es traspua des que t’endinses pel bosc d’arbres de l’entrada que sembla propi d’una casa de fades, fins que t’embolcalles al menjador entre les bigues de fusta que recorden una masia de muntanya. El colofó el marquen les corredisses dels menuts de la casa, els riures de l’equip, la proximitat dels propietaris i la llar de foc que des del fons de la sala manté el caliu dels àpats d’hivern.
Cada detall del restaurant parla de la seva història. Una història d’amor, de supervivència i de postguerra i que ha marcat el llegat d’una família. “Tot va començar amb els meus pares l’any 1935. Ells es van enamorar mentre treballaven a la Fonda Europa i després van decidir muntar aquest negoci”, recorda Comas. Alhora, explica, a Vadegust, que al començament vivien dels cigalons i dels esmorzars de forquilla, els platets de tota la vida amb mongetes, botifarra, o peus de porc. Tant és així que El Jardí va convertir-se en un local de referència i un punt de trobada per la pagesia del Vallès Oriental: “Érem com la seva llotja d’intercanvi, venien aquí i feien els tràmits de compravenda i els intercanvis de productes”, recorda, amb nostàlgia, Comas, qui també relata que, més tard, en el local també s’hi van fer jocs d’apostes per tirar endavant durant uns moments de repressió i duresa econòmica.
L’amor familiar i la presència de la pagesia són la clau diferenciadora d’aquest restaurant. Un local que ofereix cuina tradicional amb notes creatives, però fent lluir la feina de tots aquells que hi han entrat a fer cigalons i a parlar de les seves collites. “Sempre que podem introduïm els productes que ens venen de l’Espai Rural Gallecs, del Banc de Llavors del Vallès Oriental o dels pagesos que coneixem que estan fent esforços per mantenir productes autòctons de la zona, que molts es perden per falta de relleu generacional”, explica Josep Comas, qui ha sabut portar la seva vocació d’historiador i antropòleg als fogons.
En aquest sentit, el restaurant El Jardí és un gran promotor de les varietats de tomàquet del Vallès Oriental, que des de fa uns anys s’estan recuperant, com són el Cor de Bou de Vacarisses i el tomàquet de Montserrat. També posa en valor els llegums en els seus menús, ja que són un producte que històricament s’ha conreat als vallesos. “Per aconseguir productes autòctons i que representin la pedagogia que volem fer des de la cuina sobre com menjar bé, ecològic i de proximitat ens hem de moure molt, perquè la feina ben feta molts cops només la fan els petits productors”, conclou Comas.
