“El Vallès Oriental mai ha estat tan famós com el Maresme per la producció de tomàquet, però ja fa molts anys que es treballa amb aquest producte i les llavors locals recuperades fan que lluïm d’una qualitat excepcional”, explica Javi Gargantiel, d’El Molí d’En Vendrell, a Vadegust.
De fet, les terres del Vallès Oriental han estat, històricament, lloc de conreu de tomàquets. Però, darrerament, han guanyat rellevància en aquest sector perquè la pagesia de la comarca ha recuperat diverses varietats. L’objectiu d’aquesta iniciativa és recuperar llavors tradicionals i també incorporar progressivament aquestes varietats als cultius dels productors de la zona i als fogons de la població.
Gargantiel treballa a una finca, al costat del riu Tenes (Santa Eulàlia de Roçana), que promou l’agricultura ecològica, és a dir, el cultiu sense químics ni fertilitzants, i respectuosa amb el medi ambient. “Hi ha molts productors que han deixat de banda les varietats autòctones perquè, com totes les llavors tradicionals, la seva producció és menys agraïda, però el que trobem és que els tomàquets típics de la zona tenen un gust excepcional i una pell molt més fina que qualsevol comercial”, afegeix el productor ecològic.
Actualment, les varietats recuperades són el tomàquet Rosa Ple de Parets del Vallès i Cardedeu; el Cor de Bou de Vacarisses i el tomàquet de Montserrat; el Palosanto de Cardedeu i Argentona i el tardà de Riells del Fai; el Rosa de penjar de Cardedeu i el de penjar de Castellar del Vallès, el Rosa de l’Etern, el de Santa Eulàlia (per la seva proximitat amb el riu), el Pebroter també conegut com a Nas de Bruixa, el Tomàquet de penjar Can Mataporcs o colló de bo… De tomàquets tradicionals de la zona n’hi ha una varietat infinita, però els més reconeguts són els Rosa Ple, els Pometa i els Nas de bruixa.
“El tomàquet rosa de l’etern és un dels més característics de les nostres terres”, diu Jordi Puig en declaracions a aquest diari. Puig ha estat durant molts anys productor de tomàquets i d’altres hortalisses a la comarca, tot i que actualment s’ha emportat la producció a l’Empordà. “Encara conreo les varietats de tomàquets vallesans. Un dels trets que fa augmentar el sabor del tomàquet és la composició de la terra, que és molt argilosa i això augmenta la qualitat organolèptica del conreu”, detalla Puig.
Per a Puig, el tomàquet Rosa Ple ressalta en comparació al conreat en altres zones gràcies a la seva altíssima dolçor i que sempre va molt ple de polpa. “També hi ha molta tradició de conrear els de pometa o mamella, que és molt aromàtic i molt carnós”, afirma l’agricultor. En aquest cas, el tomàquet de mamella es tracta d’una varietat que va molt plena, té poques llavors i la pell llisa. Per fora acostuma a ser un tomàquet rosa i amb una cua allargada al final.
Actualment, hi ha més agricultors de la zona que han decidit apostar pels processos de cultiu naturals i tradicionals, i així garantir al llegat dels sabors particulars de la seva terra de conreu, el Vallès Oriental.
