Restaurant El Caballito Blanco, el bistró de l’Eixample de Barcelona

En els seus 65 anys de vida aquest restaurant va oferir una carta basada en l’excel·lència del producte i cuinada en la seva emblemàtica cuina econòmica de carbó

Expliquen els estudiosos del règim nazi a Barcelona que un dels dos locals de la finca del carrer Mallorca 196, entre els carrers d’Aribau i Enric Granados, en ple barri de l’Eixample, era un restaurant que va ser creat per un alemany anomenat Otto Lutz, l’any 1941, com a punt de trobada d’agents i col·laboradors dels serveis d’intel·ligència del règim nazi a la capital catalana. No es coneix exactament si aquest local era el que va ocupar el restaurant el Caballito Blanco, o bé si era el local del costat, on hi ha actualment una cocteleria. Semblaria ser que aquest restaurant es deia Restaurant Lutz, fet que fa dubtar que fos el local del Caballito Blanco. També és possible que en els dos locals hi hagués activitat per part dels agents nazis. D’altra banda, tot apunta que el nostre protagonista d’avui es va anomenar així en record d’una opereta alemanya “La posada del Caballito Blanco (Im weißen Rößl)” que es va estrenar a Berlin el 8 de novembre de 1930.

Fossin quins fossin els inicis del local, Antonio Cañabate Ramos el va comprar l’any 1950 i sense fer-hi cap reforma -i ni tan sols canviar-li el nom-, el mes d’agost d’aquell any va iniciar una nova etapa d’aquest establiment. L’estètica de la façana i la decoració del local pràcticament no van variar en els 65 anys de vida del restaurant. El Caballito Blanco comptava amb una cuina econòmica de carbó que es va mantenir activa al llarg de tota la història del restaurant, constituint un dels elements més emblemàtics de l’establiment i que els propietaris mostraven amb orgull a tot aquell que s’hi interessava. Cañabate va crear una carta nodrida de plats de cuina catalana, basca i francesa, que excel·lia per la qualitat dels productes que li arribaven diàriament del mercat del Ninot. El restaurant de seguida va ser molt ben acceptat per les classes benestants de la ciutat que es van convertir en clients fidels del local.

La cuina econòmica de carbó del restaurant El Caballito Blanco

De la seva cuina són molt recordats els plats de recepta pròpia com la perdiu Caballito Blanco i, sobretot, el rap Caballito Blanco, un plat on el rap es cobria amb cogombrets dolços i es gratinava amb formatge Emmental. Aquests plats van ser la punta de llança d’una carta que anava variant en funció de la temporada dels productes, i que feia especial èmfasi en les temporades de la caça, els bolets, les angules, les faves i els pèsols. També van esdevenir clàssics d’aquest restaurant el seus canelons, els “callos” amb cigrons i el llobarro a l’estil Santurce. Va ser molt celebrat des del primer dia -i motiu de visita al restaurant- el seu assortiment de formatges, pioner a la ciutat, amb una vintena de referencies tant locals com internacionals.

Les conseqüències que va provocar en la societat barcelonina la crisi financera global del 2008, i les noves tendències que van aparèixer en la restauració de la ciutat als inicis del segle XXI, van fer entrar el Caballito Blanco en declivi. El setembre de 2015, els germans Carmen i Juan Carlos Cañabate, néts del fundador, i la seva tieta Pilar Clau, ànimes del restaurant en aquell moment, van decidir tancar el restaurant. Els germans Cañabate van anunciar el tancament amb una carta a la premsa.

Nou comentari