“La majoria de les pastes representatives són seques”, explica a Vadegust Roser Setó, de la pastisseria Setó (Vielha). En aquest cas, els tronquets són un dels dolços típics de la Vall d’Aran i que es poden trobar a la majoria de les fleques de la comarca.
A la pastisseria Setó fa més de cinquanta anys que fan aquesta recepta. La seva elaboració ha anat passant de generació a generació. Tal com explica Setó, la recepta dels tronquets és molt senzilla perquè es tracta d’una barreja de farina, ou i anís, però que el secret està en el toc que li dona la dosi de Matafaluga. “Són unes postres que la gent ha de poder portar com a record i que puguin utilitzar-se per fer sobretaula, per això és ideal que siguin de format petit”, aclareix Setó.
D’altra banda, des de la pastisseria Eth Breç expliquen a aquest diari que els tronquets són uns dolços que tenen molta sortida, tant a l’estiu com a l’hivern. “Fa uns quaranta anys que en fem cada dia i la gent els continua demanant”, diuen des d’aquesta pastisseria, on se senten orgullosos que un producte local tingui tant d’èxit. Per a ells, una de les claus de la popularitat dels tronquets és el seu sabor, ja que recorda a les rosquilles i té aquest punt d’anís que “et fa no parar de menjar-ne”.
Per fer els tronquets tradicionals s’ha de crear una massa uniforme de mantega, ous, sucre, llet, anís i llimona. Primer es baten els ous i paral·lelament es fon la mantega amb la llet. Després es barreja tot amb la resta d’ingredients i com a resultat queda una massa molt consistent. Aquesta preparació s’ha de deixar reposar durant dues hores. Després, s’aplana amb un corró i es fan rombes que s’acaben fregint submergits amb molt oli, com si fossin xurros.
Els tronquets se serveixen en forma de rombe i sempre amb sucre glaç empolvorat. “Normalment s’acostumen a menjar freds si són per emportar o regalar, però a les fleques es poden menjar calents i també estan deliciosos”, comenten des de l’Erth Bertç.
Diuen alguns que els tronquets s’anomenen així per temes paisatgístics, però el cert és que aquests dolços semblen petites barres de pa o pistons, i la seva consistència fa que recordin a altres postres típiques de Catalunya com són els carquinyolis o les coquetes. Com aquestes pastes, els tronquets mariden a la perfecció amb licors dolços o la mistela que sempre acompanya el músic i les mossegades dolces del final dels àpats.
