Unes galetes, una melmelada o unes postres làcties poden destacar a l’envàs que no contenen sucres afegits. La frase crida l’atenció i pot fer pensar que aquell producte no porta sucre o que és automàticament una opció saludable. Però el missatge té un significat concret i limitat: explica una característica de la formulació, no descriu tot el perfil nutricional de l’aliment.
La distinció és útil en un supermercat ple de reclams que competeixen per captar la mirada. Per interpretar-los, cal anar més enllà de les lletres grosses del frontal i consultar tant la llista d’ingredients com la taula nutricional. Cadascuna ofereix informació diferent, i llegir-les conjuntament permet evitar conclusions precipitades.
Què diu realment l’envàs?
La normativa europea estableix que la declaració “sense sucres afegits” només es pot utilitzar quan no s’han incorporat monosacàrids, disacàrids ni altres aliments emprats per les seves propietats edulcorants. Si el producte conté sucres presents de manera natural, l’etiqueta també ho ha d’indicar. Per tant, aquesta expressió no garanteix que la quantitat final de sucre sigui baixa.
Un iogurt natural, per exemple, conté lactosa, el sucre propi de la llet. Que aquest sucre aparegui a la informació nutricional no significa que el fabricant hi hagi afegit sucre de taula. Igualment, els ingredients amb fruita poden aportar sucres al producte final.
“Sense sucres” és una altra declaració, amb un requisit diferent: l’aliment no pot superar els 0,5 grams de sucres per cada 100 grams o 100 mil·lilitres. Les dues expressions, doncs, no són intercanviables, encara que visualment puguin semblar equivalents al comprador.
També convé separar els sucres afegits dels anomenats sucres lliures. L’Organització Mundial de la Salut inclou en aquest segon grup els sucres de la mel, els xarops i els sucs de fruita, a més dels incorporats als aliments. Això explica per què l’absència de sucre afegit no converteix un suc en l’equivalent nutricional d’una fruita sencera.
Com llegir més enllà del reclam
A la taula nutricional, l’apartat “dels quals sucres” informa dels sucres totals, sense separar els afegits dels presents naturalment. La llista d’ingredients ajuda a completar aquesta lectura i permet identificar-hi sucre, mel, xarops o edulcorants, si formen part de la recepta.
Per comparar productes semblants, convé mirar les dades per cada 100 grams o 100 mil·lilitres i després tenir en compte la quantitat que realment se’n menjarà. Comparar només les racions proposades pels fabricants pot dificultar la lectura si aquestes són diferents.
Finalment, el sucre és una peça del conjunt. També importen els ingredients principals, la fibra, la sal o els greixos saturats. Unes galetes sense sucres afegits continuen sent un producte diferent d’una peça de fruita o d’un grapat de fruita seca. El reclam pot aportar informació útil, però la decisió de compra necessita llegir l’envàs sencer.
