Dos anys abans del tancament definitiu del restaurant el Bulli, el dia 30 de juliol de 2011, l’Albert Adrià, germà del Ferran Adrià i una de les ànimes creatives del restaurant de Cala Montjoi, havia sortit del dia a dia del restaurant per abordar nous projectes. De fet, l’any 2006 l’Albert Adrià ja havia liderat l’apertura de l’Inòpia Classic Bar, un bar de tapes al carrer Tamarit de Barcelona que, si bé inicialment volia ser un bar de tapes més, de seguida es va convertir en un establiment que li va donar la volta al concepte més tradicional de les tapes incorporant tot un seguit d’innovacions que van convertir les tapes en autèntiques joies gastronòmiques esdevenint un dels promotors del que es va anomenar l’alta gastronomia prêt a porter, i pioner del concepte de “gastrobar”.
L’Albert Adrià va deixar l’Inòpia l’any 2010 per crear, fent societat amb el seu germà Ferran i els germans Iglesias, El Barri, un projecte basat en la creació d’un grup de restaurants que abarquessin diferents conceptes gastronòmics. Un dels elements que van caracteritzar el projecte del Barri és que tots els restaurants que es van anar creant estaven localitzats molt a prop els uns dels altres, al barri del Paral·lel de Barcelona, on els germans Iglesias ja tenien el seu restaurant insígnia, el Rías de Galicia.
El primer restaurant que van crear va ser el Tickets. Situat en el xamfrà del número 164 de l’Avinguda del Paral·lel, el Tickets va esdevenir en molt poc temps lloc de culte i pelegrinatge d’amants de la gastronomia que volien experimentar la revolució que van fer de les tapes com a concepte i que va suposar la culminació del que s’havia iniciat a l’Inòpia. Molts també anaven al Tickets a alliberar-se de la frustració de no poder haver anat mai al Bulli, i veien en les creacions de l’Albert Adrià una recreació urbanita de l’estil del restaurant de Cala Montjoi.
El Tickets, amb el concepte de “La Vida Tapa”, era un bar de tapes innovador que ocupava un local dividit amb cinc barres temàtiques. Els diferents ambients, sempre divertits, informals i fins i tot amb algun punt kitsch, estaven decorats amb una estètica que barrejava elements de còmic amb elements típics d’un circ. Sense perdre mai l’essència, el Tickets va anar evolucionant poc a poc fins a convertir-se en un referent de la cuina creativa a Barcelona, que el va portar a ser anomenat per alguns dels seus clients com “El Bulli de barri”. L’any 2014 se li va atorgar una estrella Michelin, que va mantenir fins al seu tancament.
Amb la problemàtica de les reserves del Bulli molt present, al Tickets des de la seva apertura només es podia fer la reserva per Internet a través del portal El Tenedor. Sempre hi havia oberta una finestra de reserves de tres mesos, i cada dia s’obria un dia nou de reserva. No va passar gaire temps fins que trobar una reserva lliure al Tickets es convertís en una tasca molt complicada per la gran demanda que tenien. Els primers mesos d’activitat del Tickets s’hi podia menjar per un preu mig de 35-40 euros, però de seguida es va encarir, passant a un preu mig de 60-70 euros, i en els darrers temps del restaurant, el preu mig ja s’enfilava per sobre dels 100 euros.
La fama del restaurant, i sobretot de la marca Adrià, va fer que fossin sobretot els turistes els que ocupessin servei rere servei l’aforament del Tickets. El turisme de qualitat, que tantes alegries ha portat al sector del comerç i la restauració premium i del luxe de Barcelona, s’ha revelat amb el temps com un públic objectiu constitutiu d’una amenaça. És així ja que, quan a causa de la pandèmia de la COVID19 aquest va deixar de visitar Barcelona, tota l’activitat econòmica construïda al seu voltant es va enfonsar. El Barri va ser un dels grups empresarials que no va poder aguantar les pèrdues econòmiques derivades de la crisi del turisme a Barcelona durant la pandèmia. El mes d’abril de l’any 2021 s’anunciava el tancament definitiu del grup, i amb aquest fet Barcelona perdia de cop els restaurants Tickets, Pakta, Enigma Hoja Santa -tots ells guardonats amb una estrella Michelin- i la Bodega 1900.
