Restaurant Samoa, pioner de la cuina italiana a Barcelona

Conceso González va ser un empresari valencià que a finals dels anys cinquanta i principis del seixanta del segle passat va crear un conglomerat d’establiments que van portar a Barcelona les tendències d’oci i gastronomia més cosmopolites de l’època. El Picadilly -la cafeteria-restaurant que estava ubicada a la Rambla de Catalunya-, el Tropeziens -un snack-bar situat al Passeig de Gràcia, 83-, el Kansas, el restaurant-discoteca Plaza o el Network Cafè de l’Avinguda Diagonal 616 són els establiment en els quals González va anar plasmant els conceptes de negoci que havia anat aprenent durant els anys que va estar viatjant i treballant en capitals europees com Londres i París, i també Estats Units. Amb ell van arribar a Barcelona els sandwichs, els hot dog i altres conceptes precursors del que després esdevindria els fast-food.

L’any 1962 va comprar el Samoa, un snack-bar i cafeteria situat al número 101 del Passeig de Gràcia de Barcelona, en el xamfrà que formen aquesta gran avinguda barcelonina i el carrer Rosselló. En els seus inicis el Samoa oferia sandwich de pisos, sucs de fruita i pancakes. Ben aviat el Samoa es va anar convertint en un restaurant de cuina italiana, aleshores molt desconeguda a la ciutat, introduint una de les primeres cartes de pizzes i pastes de qualitat a Barcelona.

El Samoa va ser testimoni des de la seva ubicació privilegiada de la transformació del Passeig de Gràcia, un indret on els aristòcrates i burgesos construïen els seus palauets, fins que es va convertir en lloc preferit dels comerços més luxosos i exclusius.

Una pizza del Samoa tallada a trossos | Facebook Samoa

Quan Conceso González va inaugurar el Samoa, el Passeig de Gràcia era una avinguda on els comerços que abastien a les grans famílies burgeses i aristocràtiques de Barcelona convivien amb les seus de bancs, distribuïdores cinematogràfiques i concessionaris de cotxes. En aquells moments passejar pel Passeig de Gràcia era una de les activitats preferides dels barcelonins que volien veure i ser vistos. Després dels Jocs Olímpics de 1992, el prestigiós urbanista nord-americà Allan B. Jacobs va incloure el Passeig de Gràcia en el seu llibre sobre els carrers més importants del món -‘Great Streets’-, posant-lo a l’alçada de la Cinquena Avinguda de Nova York i dels Camps Elisis de París. Aquest fet va convertir el Passeig de Gràcia en lloc de desig de les grans firmes nacionals i internacionals del luxe, i també de grans hotels, constituint tot plegat un punt d’atracció del turisme amb més poder adquisitiu. Van ser anys d’esplendor pels comerços i restaurants del Passeig de Gràcia -entre ells, el Samoa-.

Tot i que el Samoa amb el pas dels anys va anar adaptant la seva oferta cap a una cuina mediterrània, sense oblidar les seves arrels italianes, i de gaudir d’una terrassa on poder fer un àpat enmig del bullici del Passeig de Gràcia, un turisme amb cada vegada menys capacitat de despesa, sumada a la tensió amb el lloguer ocasionada per la Llei d’Arrendaments Urbans que tan de mal ha fet als negocis centenaris de Barcelona i la lluita ferotge de les grans firmes de luxe per aconseguir un local al Passeig de Gràcia, van portar al tancament del Samoa la primera setmana del 2020.

Nou comentari