Quan ja s’albirava el final de l’Exposició Universal de 1929 celebrada a Montjuïc, José Luna Latorre va obrir un restaurant que va anomenar L’Hostalet, al número 335 del carrer Consell de Cent, molt a prop de la cantonada amb la Rambla de Catalunya, al barri de l’Eixample de Barcelona. Des dels seus inicis, el propietari, una persona molt implicada amb la cultura i les arts, va anar omplint el restaurant d’obres d’art, que amb el pas del temps van gairebé convertir-lo en una galeria d’art.
Finalitzada la guerra civil, quan es va prohibir l’ús de la llengua catalana i es va obligar a castellanitzar els noms de tota mena de negocis, a José Luna no li va agradar gens que el seu restaurant es digués El Hostalillo, pel que va decidir canviar-lo pel nom d’Orotava, en record d’un viatge que havia fet al Valle de la Orotava de l’Illa de Tenerife. Amb el nom d’Orotava és quan aquest restaurant es va convertir en un dels més reputats de Barcelona. La forta vinculació de la família Luna amb l’art i la cultura va fer que molts pintors, escultors i escriptors en fossin clients habituals. Així, no era gens estrany trobar-hi asseguts a les taules de l’Orotava a Salvador Dalí, Joan Miró, Eduardo Chillida, Eduardo Arroyo, Modest Cuixart, i Ràfols Casamada, entre d’altres, tot i que segurament el més incondicional del local va ser Manuel Vázquez Montalbán.
Els vincles que es van establir entre els artistes i la família Luna van fer que pel 50è aniversari del restaurant, Joan Miró els obsequiés amb un dibuix original on es podia llegir “Restaurant Orotava, que abans es deia L’Hostalet”, que es va exposar en un dels salons. Aquest obsequi de Miró es va fer famós perquè l’artista Joan Gardy Artigas l’any 1997 en va fer un mural ceràmic que es va col·locar a la façana de l’edifici. Pel 75è aniversari, Manuel Vázquez Montalbán va publicar un llibre titulat “Las cuevas de Orotava: 75 años de buen comer en Cataluña” que relacionava els dibuixos que molts dels artistes habituals del restaurant havien fet en una espècie de llibre de visites que anomenaven “Llibre d’art de l’Hostalet” amb les receptes més emblemàtiques, i en el qual es recullen les vivències de la societat catalana contemporània a través del restaurant.
A l’Orotava, però, es podia gaudir de l’art tant al local com en els plats. A més, també va tenir molt de ressò pels tastos de caviar que organitzaven, i per les actuacions musicals i de màgia que es feien regularment. Des de l’any 1992, l’Orotava es va convertir en punt de reunió habitual dels membres del “Club de l’Escudella i Carn d’Olla”.
La cuina de l’Orotava era una cuina de mercat que es va saber adaptar a les modes de cada època. En va ser molt famós el seu steak tartare, per molts el millor que es podia menjar a Barcelona. El caviar era sovint un dels ingredients protagonistes de la carta, amb plats com el Remenat de Caviar a la Trufa o el “Cobonoff”, una creació de José Maria Luna que consistia en un tàrtar fet a base de peix i marisc fresc marinat, especiat i coronat amb una generosa capa de caviar iranià. Van ser molt celebrats els plats que elaboraven amb caça i que el van convertir en referent d’aquest tipus de cuina a Barcelona -com la Becada al Tartuffi d’Alba o el “Pichón” Orotava al fetge de oca-. La cuina marinera també van tenir un protagonisme especial a la carta d’aquest restaurant, destacant la Crema de Llagosta, el Centollo Orotava o el Xipirons a la Provençal, esdevenint mítica la Mariscada Especial Orotava. I tot això sense oblidar els plats més clàssics de la cuina catalana com l’Escudella amb Carn d’Olla, els Espinacs a la Catalana i el seu ampli assortiment d’arrossos.
La brillant historia de l’Orotava es va acabar el darrer dia de juny de 2005, quan el seu propietari Josep Maria Luna, fill del fundador del local, es va jubilar. En tancar el restaurant, Luna va decidir subhastar les gairebé cent obres d’art que fins aleshores havien acompanyat als comensals de l’Orotava, entre les que hi destacaven el dibuix del 50 aniversari fet per Joan Miró, La O de Orotava de l’escultor Xavier Corberó, l’obra “Rostro Femenino” de Modest Cuixart i un quadre de Narciso Malatesta. Amb els fons obtinguts va crear una institució d’ajuda per nens amb discapacitats psíquiques.
