Mentre Barcelona encara es recuperava de l’entrada de fred siberià del mes de febrer de 1956, que va provocar que a la ciutat es patissin temperatures de fins a 10 graus sota zero -les més baixes de tota la història, constituint el rècord històric de la sèrie de l’Observatori Fabra (1914-2021)-, al número 7 de carrer del Carme, al barri del Raval, s’obria el restaurant Quo Vadis.
El periodista Lluís Sierra explica en una article publicat a La Vanguardia el 12 de juny de 2013, amb motiu del tancament d’aquest restaurant, que els propietaris del restaurant, el matrimoni format per Martí Forcada i Mercè Bonastre, li van posar aquest nom per la gran impressió que els hi va causar la pel·lícula ‘Quo Vadis’, estrenada al cinema Windsor de Barcelona dos anys abans.
La ubicació d’aquest restaurant, molt proper a la Rambla i al Gran Teatre del Liceu, juntament amb una cuina d’estil tradicional que mirava de reüll a la cuina francesa, molt ben elaborada i basada en un producte fresc de primera qualitat servit pel proper mercat de la Boqueria, va fer que de seguida es convertís en un restaurant molt freqüentat per polítics, empresaris, professionals liberals, artistes i famílies benestants de la ciutat, que trobaven en el Quo Vadis el lloc idoni per fer-hi les seves celebracions. Però pels assistents habituals al Gran Teatre del Liceu, el Quo Vadis serà recordat sobretot pels ressopons que servien acabades les funcions.
A la carta del Quo Vadis, que va restar gairebé invariable al llarg de tota la seva història, com també va passar amb la seva decoració, hi destacaven plats com els suflés, l’arròs a la milanesa, el cap i pota, els canelons rossini, les anques de granota a la provençal, el llobarro amb fonoll, el lluç amb salsa de safrà, els peus de porc fet a la graella amb all i oli, la tête de veau a la vinagreta, el frincadó amb bolets, el civet de senglar o el filet de toro.
Al matrimoni fundador el va succeir al capdavant del restaurant els seus fills, el Martí i la Maria Rosa, qui van regentar el Quo Vadis en els anys de màxim esplendor del restaurant. El Quo Vadis va arribar a disposar dels serveis d’aparcacotxes, botones i guardarropia. Va ser distingit amb una estrella Michelin l’any 1980, que va mantenir fins l’any 1985.
L’incendi que va destruir el Gran Teatre del Liceu, l’any 1994, va tenir una gran afectació sobre la bona marxa del Quo Vadis. Es van acabar durant gairebé cinc anys els famosos ressopons de després de les funcions, i l’enrenou que les obres de construcció del nou Teatre del Liceu van suposar a tot el barri, van fer que molts dels clients del Quo Vadis cerquessin altres alternatives. L’any 1999 es va reobrir el Gran Teatre del Liceu i, per tant, van tornar els ressopons al restaurant, però en aquests anys Barcelona havia canviat, el barri del Raval havia canviat i el Quo Vadis ja no va poder recuperar l’esplendor de la que havia gaudit en els seus millors anys. Tot i així, Martí Forcada fill va mantenir el restaurant obert fins l’any 2013, any en que va morir la seva mare i fundadora del restaurant, Mercè Bonastre.
La mort de la mare, la darrera supervivent de la família, després de la mort del Martí pare, la seva germana Maria Rosa, el seu cunyat, i amb la seguretat que les seves filles no volien continuar el negoci, van portar a que Martí Bonastre fill decidís jubilar-se i tancar definitivament les portes del Quo Vadis el mes de juny de l’any 2013 deixant enrere una història de 57 anys.
