El diumenge de Pasqua posa punt i final a la Setmana Santa i també a la Quaresma, el període de quaranta dies d’abans de Pasqua que el calendari litúrgic cristià assenyala per a preparar-se per a la Setmana Santa. Durant aquest període els cristians practiquen el dejuni, un acte que consisteix en menjar una sola vegada al dia, a més de fer abstinència de carn i ous els divendres. D’aquesta manera es considera que s’identifiquen amb el patiment de Crist durant la Passió.
Un dels productes que més es consumeixen durant els divendres d’abstinència és el bacallà, un peix que viu en aigües fredes -sobretot a l’Atlàntic Nord- i que, en el cas de casa, nostra figura en receptaris de cuina que daten del segle XVI. Al llarg de la història el bacallà sempre ha estat una font de proteïnes per a les classes més desafavorides i un recurs molt preuat en temps convulsos. Aquest peix ha fet tanta fortuna a Catalunya que només a casa nostra existeix l’ofici de bacallaner. L’artesà bacallaner és qui talla, desespina, remulla i dessala el bacallà. A mitjans del segle XIX, en temps de la revolució industrial, és quan el bacallà va esdevenir molt popular, sobretot pel fet de l’aparició dels mercats municipals i, dins d’ells, les bacallaneries, uns establiments que n’eren -i continuen sent- una part fonamental. D’aquestes èpoques daten les primeres grans bacallaneries que es van crear a la ciutat de Barcelona, negocis familiars que -alguns- encara continuen actius, havent superat tota mena de vicissituds històriques.
Les bacallaneries són establiments que, a més de ser especialistes en aquest peix, també abasten altres productes com anxoves, olives, envinagrats, fumats, salaons i sovint menjars preparats, que a més d’oferir als seus clients de detall, moltes d’elles també fan servei a la restauració. En els mercats més moderns de la ciutat ofereixen servei de degustació in situ.
Les dues grans nissagues barcelonines lligades al comerç de bacallà són la família Masclans i la família Perelló.
Masclans 1881
Tot i que en el nom de la bacallaneria hi figura l’any 1881, data en la que van ser una de les parades fundacionals del mercat de Sant Antoni, aquesta família ja comerciava amb bacallà el 1840, quan els mercats es feien a l’aire lliure. En anar creixent el negoci, i gairebé exhaurint la capacitat d’agafar més parades al mercat de Sant Antoni, van anar obrint parades a d’altres mercats de Barcelona, com el mercat de Galvany o de la Concepció, entre d’altres. Avui treballa en aquest negoci familiar la sisena generació.
Els Perelló van iniciar la seva activitat a finals del segle XIX amb una botiga al xamfrà dels carrers Mallorca amb Villarroel de Barcelona. Al 1911 es van establir al Mercat del Ninot, on van anar creixent. Passada la Guerra Civil, van poder recuperar l’empenta i van expandir-se a altres mercats de la ciutat, com el de la Sagrada Família. Des de les acaballes del segle passat són una de les bacallaneries preferides de la restauració. Actualment està al treballant al negoci la quarta generació de la família.
Els mercats barcelonins
Gairebé cadascun dels mercats municipals de Barcelona compta amb una bacallaneria de referència, tot i que en alguns d’ells -sobretot els més grans- hi ha més d’una parada dedicada a la venda de bacallà. Les bacallaneries de mercat més destacades són Bacallaneries Gomà, al mercat de la Boqueria; La Botiga del Bacallà, al mercat del Fort Pienc; Bacallà Martínez, al mercat de la Barceloneta; Bacalalo, al mercat del Ninot; Bacallà i requisits Fradera, al mercat de la Sagrada Família; Saladitos, al mercat del Carmel; i Bacallà Tarrés i Bacallaneria Batalla al mercat de La Llibertat -aquesta darrera situada a les afores del mercat-.
Però també hi ha bacallaneries que donen servei a peu de carrer, com la històrica bacallaneria Cal Ros, que des del 1929 està situada a la Travessera de Gràcia, 188, al barri de Gràcia; o la Pesca Salada Crusellas Serra, al carrer Vallhonrat, 23, al barri del Poble Sec.
2 
