El valor de les exportacions de la carn de caça de Catalunya s’ha multiplicat per vint-i-cinc durant els últims deu anys i els Estats Units d’Amèrica i Itàlia n’han estat els principals consumidors aquest 2023. Les dades de l’Agència Estatal d’Administració Tributària mostren el creixement del mercat exterior; però el que no reflecteixen és l’insípid interès que desperta el producte portes endins. Segons el Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat de Catalunya, les xifres del comerç de carn de caça a l’interior del país són cada cop més petites i representen menys del deu per cent del volum de mercat.
Dels 103.200 euros que van assolir les exportacions de carn de caça el 2012 es va passar als més de 2.600.000 euros el 2023, un patró econòmic que ha fet saltar les alertes dels responsables polítics. Mentre que el comerç internacional absorbeix sense problema el producte, dins de Catalunya es produeix l’efecte contrari. Si bé és veritat que ha augmentat la venda exterior, la manca de demanda i valorització interna han fet que gran part d’aquest actiu no entri a la indústria alimentària. Una tendència que, segons afirma a Vadegust la directora general de Boscos i Gestió del Medi, Anna Sanitjas, “estem intentant revertir amb les línies d’ajuts per a fomentar el circuit de comercialització de la carn de caça on hem aconseguit augmentar significativament amb pocs anys fins al 50%” evitant el malbaratament.
“Un altre problema”, alerta el Departament, és que al final de la cadena el producte que acaba arribant al consumidor català és irrisori. De la carn de caça que el mercat aprofita, la meitat es ven a la resta de l’Estat sense vísceres, i l’altra meitat entra a la indústria per convertir-se en productes com embotits, hamburgueses o carn congelada. La part que es queda i es transforma es ven a l’estranger en el 90% dels casos, perquè aquí no té sortida. En aquest sentit, el 2023, les majors compres les van fer els Estats Units d’Amèrica i Itàlia que van arribar als 2.320.000 d’euros, seguides del Regne Unit, Japó, Andorra, Àustria, Romania, Polònia, França i Portugal que van assolir 275.000 d’euros.
El que no volen els catalans triomfa a l’estranger
Catalunya tenia “una tradició i una cultura” per la carn de caça que s’ha perdut perquè, a poc a poc, gran part del territori s’ha anat desconnectant del món rural i “sembla que el que ve dels pobles” no és ni bo ni modern, segons la directora general de Boscos i Gestió del Medi. Per contra, fer que aquesta “proteïna s’aprofiti” com a aliment nacional, explica, pot tenir avantatges pel que fa al control de la superpoblació de senglars, a la contribució en el no malbaratament alimentari o a la promoció del consum de productes de proximitat.
Una de les carns més representatives del sector és la de senglar, amb una població que creix significativament i amb unes captures que s’han doblat amb els últims deu anys, passant de les 35.000 el 2013 a les més de 73.000 l’any passat. Tot i això, les vendes també inclouen altres carns com les de cabirol, cabra salvatge, cérvol, daina, mufló o isard, entre altres. Respecte a les dades, Sanitjas confessa que el Departament aborda dos dilemes: un, referent a com es pot revalorar el producte, i, un altre, sobre com augmentar el percentatge de consum a Catalunya.
Pel que fa al primer dilema, la comercialització s’ha aconseguit augmentar molt en els últims anys, però té un ampli marge per créixer, ja que encara hi ha molta carn que no entra en el circuit comercial. I pel que fa al segon, a hores d’ara la demanda de la pràctica totalitat del producte és a l’estranger on sí que té un atractiu pels supermercats i restaurants de destí, a diferència dels d’aquí. “Ens passa una mica com els països que tenen minerals”, en comptes de valorar la carn de caça tal com fan els indrets que la compren, “nosaltres perdem aquest recurs que tenim”.
