Circula la teoria que els éssers humans arribaran a un nivell de sofisticació superior a la dels automòbils. Que els veurem connectats a endolls de càrrega ràpida, avançant a la vorera per l’esquerra sense aixecar la mirada o fent pets que no contaminin. El cas és que mentre la tecnologia fa el seu curs els que es dediquen a la ciència s’han d’alimentar com sempre.
Els experts han analitzat el pa amb tomàquet. Des de la cerca de les millors varietats tradicionals del fruit vermell, fins a la delimitació del moment seqüencial òptim per tirar-hi la sal. Grans cuiners com en Ferran Adrià, en Marc Ribes o en Joan Roca han fet esforços per reinventar l’artefacte. Aquí la gran pregunta és si ha arribat el declivi del plat. Si el sushi, la pizza, el ramen i el cebiche han guanyat la partida o encara queden cartes per jugar?
Velles o noves propostes
L’origen humil de sucar pel davant i pel darrere un tall de pa sec que feia dies que s’havia d’estovar fa creure en l’astúcia. Qui també ha gastat l’enginy ha estat qui, recentment, ha posat en dubte del pa amb tomàquet per crear-ne polèmica sobre l’origen a les xarxes socials. El fet és que, separant el gra de la palla, el plat gaudeix d’un bon estat de salut.
Qui sap si podrem millorar el plat nacional. Ara que estem a l’estiu i els dies s’allarguen a la piscina un moment màgic és el berenar. Quan tenim els banyadors en dansa, els petits de la casa en són el plat principal. Una bona manera d’enfocar-ho a les noves generacions és la que tenien els nostres avis que ens donaven una bona llesca de pa amb tomàquet amb una presa de xocolata i el sol semblava que no s’havia de pondre mai. Allò sí que era sofisticació.
