Hi ha tres productes gastronòmics que han fet famós el Maresme arreu: els pèsols, la Coca de Llavaneres i les maduixes. El conreu d’aquesta fruita a la comarca es remunta als anys seixanta. “Els nostres pares es van adonar que a les finques de la zona el conreu de maduixes hi anava com anell el dit”, explica a Vadegust Pep Marpons, el propietari de l’horta Can Marpons (Arenys de Munt), que es dedica a la producció de maduixa del Maresme en cultiu hidropònic.
Durant la dècada dels anys setanta el cultiu de maduixes a l’Alt Maresme va viure el seu moment d’esplendor. Tant és així, que aproximadament un 80% de la producció estatal d’aquesta fruita es feia a aquestes terres. “Imagina’t si se’n van fer de maduixes que hem aconseguit tenir la nostra pròpia marca i ser un referent al mercat. Ara, la gent quan vol unes bones maduixes sempre diu: posa’m maduixes del Maresme”, defensa Marpons.
La maduixa del Maresme és de color vermell intens. Es caracteritza per ser molt dolça, tenir un toc d’acidesa, una textura carnosa i una aroma agradable. Actualment, a la zona es cultiven principalment quatre varietats: la Pájaro (probablement la més coneguda), l’Albion, la Gaviota i la Monterrey.
Un dels principals motius que va afavorir l’expansió dels conreus de maduixes al Maresme va ser l’orografia dels seus terrenys. Es tracta d’una comarca formada per petits turons amb pendents força pronunciats. Aquesta verticalitat dona moltes hores de sol a les maduixeres i permet que la planta es desenvolupi en unes condicions més favorables. Malauradament, els maresmencs van perdre el monopoli de les maduixes quan va començar-se a produir aquesta fruita a Huelva i al Marroc. “Els agricultors de Huelva treballaven en uns terrenys més planers. Això els permetia sembrar grans quantitats de maduixeres amb més facilitat que a la gent d’aquí”, argumenta l’arenyenc. Tanmateix, Marpons explica, a aquest diari, que ni les maduixes de Huelva ni les del Marroc signifiquen una competència real per a les maduixes del Maresme, ja que són “d’una qualitat inferior” i estan pensades pel consum a gran escala.
“El nostre punt fort és la qualitat. Volem que els clients comprin les nostres maduixes perquè les troben d’un sabor inigualable”. Segons l’arenyenc, la clau per aconseguir unes bones maduixes és el moment de la collita. En concret, les maresmenques són tan dolces perquè es recullen en el seu punt òptim de maduració. “És per això que les nostres maduixes s’han de consumir en pocs dies, perquè si no el producte es fa malbé”, aclareix Marpons.
La temporada tradicional de les maduixes és d’abril a juny. Però, al Maresme aquesta fruita es produeix tot l’any per evitar la forta competència dels altres productors espanyols a l’hora de sortir al mercat.
D’altra banda, un altre agricultor de maduixes, Josep Bachs, lamenta que any rere any hi hagi menys maresmencs que es dediquin a aquest cultiu. Bachs denuncia que la legislació vigent és la “responsable” de la desaparició de les petites hortes de la comarca. “L’impost sobre successions ha provocat que gran part dels pagesos de la zona no hagin pogut continuar el llegat de les seves famílies”, diu, entristit, Bachs. En aquesta línia, Marpons apunta que una de les altres causes de la pèrdua de cultius de maduixeres és el relleu generacional, ja que “gran part del jovent no ha volgut dedicar-se a la terra”.
Sigui com sigui, les maduixes del Maresme segueixen sent les més apreciades per la majoria dels paladars i són una d’aquelles fruites a les quals poca gent s’atreveix a dir que no. La seva excel·lència les fa l’ingredient perfecte de diverses postres, ja sigui banyades amb moscatell, de decoració per un pastís de full o com a coulis per acompanyar un cheesecake.
