Per Sant Joan, bacores

En comprar-ne, vigileu que no siguin massa verdes ni massa madures, ben senceres i sense macadures

L’altre dia volia comprar figues seques de Turquia en una botiga especialitzada en fruits secs , i em van dir que a l’estiu no se’n trobaven, ja que es menjaven fresques. No se m’havia acudit! Però no és cert: de figues seques n’hi ha tot l’any! Les turques m’agraden més que les d’aquí, ja que no porten farina. De totes maneres, les millors figues seques que he menjat mai són les que em portava en Biel Mesquida -fetes per la seva mare-, quan estudiàvem a Barcelona i ens estàvem a la mateix residència. Perfumades amb fonoll, eren una autèntica delícia.

La dita diu: “Per Sant Joan, bacores”, i una altra afegeix: “Per Sant Joan bacores, verdes o madures, però segures. Bacora és el nom valencià, d’origen àrab; a Catalunya figa-flor. La bacora és el primer fruit que es cull de la figuera. És la figa-flor que a la tardor no va arribar a madurar, i ho fa amb els primers esclats de calor.

Ja en l’època dels Faraons era un fruit conegut i apreciat. En la cultura grega es considerava un menjar extraordinari, el predilecte de Plató, i era un dels aliments recomanat per Gal·lè als participants dels Jocs Olímpics. És un fruit de les Mil i Una nits i de la Bíblia i el Nou Testament- una figuera fa perdre l’oremus a Jesucrist-. Per a molts és la fruita del Paradís. En un tapís de la catedral de Tarragona amb Adam i Eva, la fruita que dona a menjar a Adam per temptar-lo és una figa.

La figuera i el seu fruit, la figa, certament, constitueix el fruit mediterrani per excel·lència, d’Orient a Occident: Palestina, Grècia, Turquia, Itàlia, Catalunya, Espanya, Provença, Pròxim Orient…

L’arbre, de secà -com el garrofer, l’ametller o l’olivera-, és típicament mediterrani, a partir del seu origen a Carica, a l’Àsia Menor, des d’on es va expandir a Palestina, l’antic Egipte i, en general a tota la Mediterrània, sobretot gràcies als fenicis; va arribar fins a les illes britàniques del canal, a Pèrsia, a la Xina… Després va ser portada a Amèrica.

Es coneixen més de 750 varietats de figueres -Mallorca sol n’és un autèntic museu vivent; també n’hi ha força sorts a l’Alguer i al País Valencià-, de les quals en destaquem les primerenques o figa-flors, (“brevas”, en espanyol), les de coll de dama -blanques o negres-, les Bordissot, la Martinenca, l’Hivernenca, les de la Senyora, les Roges, les Parejals i alacantines -per assecar-. En la cuina franco-internacional les figues fresques acompanyen diversos plats com l’ànec. Pot guarnir bé el porc, el conill i plats de caça, la pintada o el faisà. Els italians en fan delicioses receptes, com ara les figues amb pernil (sobretot a la Toscana) o anxoves o, en el terreny de les postres, uns Fichi conditi (figues confitades). Al País Valencià tenim el Pa amb oli i bacores.

Dins la gastronomia catalana, la figa apareix ja en les preparacions medievals (Llibre de Sent Soví i Llibre del coc): Búrnia de figues (o cassola, una mena de pa de figues amb el sorprenent acompanyament de pètals de rosa, panades, potatge de figat, etc. A Tortosa i al País Valencià es poden trobar les delicioses figues albardades o bunyols de figues, així com el pa de figues amb ametlles, nous, etc. Però, segurament, és a Mallorca on excel·leixen en el tractament d’aquesta fruita, especialment en sec. En aquesta illa, les figues esberlades, preparades amb fonoll i d’altres maneres, són una autèntica meravella. Són especialment remarcables les figues seques procedents de Turquia, força conegudes en el mercat internacional, però sense cap control: a les caixes de fusta d’aquell país hi he vist imprès, en anglès “figues de Fraga”: en efecte, les figues d’aquest poble de la Franja de Ponent han estat famoses. Els  seus derivats ( pa de figues, confitures-com les del Magrib, excel·lents-, pastes com el figat, figues en aiguardent etc.), donen lloc a delicioses postres, com per exemple les figues amb nata o algun licor, amb mató o recuit.

La figa forma part de la nostra cultura popular especialment al País Valencià. En un sainet representat a Alacant, es diu el següent -amb aires de Bernat i Baldoví-: “És la muller de don Roc, sense què ofensa siga, propietària d’una figa del tamany d’un plat de foc. Si dels pecats del piu el Senyor se’n riu, dels de al figa ni se’ls mira, diuen, benèvols, els valencians. A Itàlia, com als Països Catalans, “figa” o “fica” també designa el sexe femení. De fet, aquest ús obscè és ben antic. L’autor grec Aristòfanes ja fa servir sykon amb el doble sentit, cosa que feia rebentar de riure els seus espectadors, com ho feien els valencians amb el “Virgo de Visanteta”. Una citació ben explícita fa: No patiu, no patiu/Que la figa es pal piu/En lo mar i en lo riu/En l’hivern i en l’estiu”.

La figa és present en alguns plats, com ara el Fetge gras amb figues, l’Ànec amb figues o el delicat Pernil amb figues de la Toscana. O bé les Guatlles amb figues, l’Amanida amb figues i mozzarella i un munt de pastissos, tartes i preparacions dolces. També tallades petites, es poden afegir la muesli, seques o freques.

Consells de compra:

La figa és una fruita molt fràgil. En comprar-ne, vigileu que no siguin massa verdes ni massa madures, ben senceres i sense macadures. No les guardeu a la nevera i consumiu-les ràpidament.

Figues albardades | Viquipèdia

FIGUES ALBARDADES

Les figues fregides, o albardades, o bunyols de figues, eren un dolç popular, antigament, a Catalunya; la seva elaboració es conserva a Castelló (festa de la Magdalena), a la Vall d’Uixó, a Alacant, etc. Aquesta elaboració també existeix a la Catalunya del sud. A Menorca es fan figues al forn amb sucre.

Ingredients

farina

aigua

sal

figues seques

oli

Elaboració

Feu una pasta amb la farina, l’aigua i la sal. Passeu les figues, obertes i traient-ne la flor i el peçó, per aquesta pasta i fregiu-les en oli roent.

Notes

A la pasta també s’hi pot afegir sucre.

Les figues seques també s’ anomenen, al País Valencià, “figues de cofí”. És una mena de senalla planera d’espart que serveix per a contenir figues, panses, peix o altra. Dit també esportí, o “cabàs”, on es posa la pasta d’oliva per premsar-la. A Girona també una panereta on els flequers posen la pasta dels pans abans d’enfornar, pallissó a Banyoles… I ara, no poseu figues!

Nou comentari