Ara és el temps d’una fruita excel·lent: el nespro, nispro, nyispro, nespla, nespra… que de totes aquestes maneres, i d’altres, es pot dir als Països Catalans.
Els nostres jardins, i fins i tot els descampats, solen tenir l’ornament d’un nesprer, que a vegades hi ha caigut de forma quasi espontània, ja que les seves grosses llavors germinen fàcilment. De totes maneres, aquests nesprers que trobem a l’assolellada Catalunya Nord i al sud, arreu, s’han de considerar, més aviat, plantes decoratives -que ho són, ja que no perden les seves grans fulles-, perquè els seus fruits solen ser esquifits i de poc calibre.
El nespro, nyspro o nespra del Japó no s’ha de confondre amb la nespra o nespla silvestre o nespra /nespla europea que és el fruit del nesprer (Mespilus germanica, de color marró i que cal fer madurar amb palla). Aquest últim, quan es cull és astringent. Però un cop madurat, i ben tou, és una fruita d’un gust molt agradable. Era cultivat pels pagesos per al propi consum; jo mateix en tinc un al meu hortet. El meu pare, a pagès, sempre en tenia una provisió, i els empeltava al bosc. L’arbre pot arribar a fer més de 6 metres, però el normal és que sigui més petit. Fa unes flors flairoses, i el fruit es cull a la tardor o es poden en passa i es poden menjar pels volts de Nadal. És una fruita que valdria la pena redescobrir; fa l’efecte, ara, d’una fruita “exòtica”.
L’altre nesprer, del que parlem ara, productor de la fruita Primaveral, com el seu nom botànic indica (Eriobotrya japonica) procedeix del Japó -si bé és originari de la Xina-, però està extremament difós entre nosaltres com a arbre decoratiu en tota mena de patis i jardins. A València ja es documenta des del 1821. Però com a fruita de taula mereix ser molt més difós; sobretot perquè podem disposar dels grossos i deliciosos nyispros de Callosa d’en Sarrià, que gaudeixen d’una Denominació d’Origen Potegida, atorgada l’any 1991 (DOP Callosa d’ en Sarrià). La seva zona de producció abasta els llocs de la Vilajoiosa, Tàrbena, Altea, Benidorn, Banimantell, El Campello, Guadalest, la Núcia, Polop, Sella, Benifato, Bolulla -la Marina, especialment-. Se’n cultiven diverses varietats, molt millorades pel que fa a calibre, gust, suc, etc. a les de jardí: Magdal, Algerie, Golden, Nadal, Tanaka, etc. El fet d’aquesta especialització de Callosa d’en Sarrià en la producció d’aquesta fruita es deu a que la va introudir el botànic d’aquesta població Joan Baptista Berenguer Ronda, al segle XIX; posteriorment a la seva introducció a França, tot que penso, justament per aquest veïnatge, a Catalunya ja devia existir. No recomano els nespros collits a Andalusia, que solen ser mediocres. Per tant, quan aneu a la botiga o al súper, mireu-ne la procedència.
El Japó en continua essent el principal productor, així com l’Índia, el Magrib (Algèria, Marroc), Itàlia, Turquia, Grècia, el Líban, Israel, Andalusia, etc. També se’n cultiven a la vall del Palància, a Castelló. Es cultiva també amb èxit a Califòrnia i Florida, l’Amèrica central i Amèrica del sud. Com he dit, és un arbre molt fàcil de cultivar, que fins i tot s’escampa de forma quasi espontània.
El nespro, ben madur, és una fruita primaveral perfumada i d’un gust deliciós, i al qual, opino, no li prestem l’atenció deguda. Cal comprar-lo mirant que no tingui marcadures o taques marrons. Cosa que sol ser una mica difícil, perquè fins i tot els que es venen ja envasats, en barquetes, en solen presentar. Es conserva alguns dies, sense necessitat de posar-lo a la nevera. Es menja estirant la cua superior o peçó i arrancant tires de pells cap avall, pelant-lo com un plàtan.
Se’n poden fer tartes i pastissos, confitures, melmelades i també se’n troben conservats en almívar, tot i que encara aquí això no és molt corrent. Es poden utilitzar per fer gelats i sorbets, batuts, així com tota mena de pastissos, tartes, smoothies, etc. Un amic de Califòrnia, en Sam, em feia uns smoothies deliciosos!
És una fruita molt saludable a la qual se li atribueixen propietats digestives, terapèutiques, per a la bellesa i afrodisíaques. No obstant, aquestes virtuts, com en tots els casos, s’han de mirar amb precaució. El principal és que siguin madurs, bons i de Callosa d’en Sarrià!
Coca de nespres
Les coques, a Mallorca, es fan a totes les cases i forns. He adaptat la popular i deliciosa coca d’albercocs als nespros.
Ingredients
1/2 kg de farina
100 g de saïm (llard) aproximadament
1 patata mitjana
100 g de sucre
30 g de llevat (opcional)
1 llauna de nespres en almívar
canyella
Elaboració
Pasteu tots els ingredients. Després la pasta es va agafant a bocins i es va estirant, com si es castigués, és a dir, la pasta s’ha de trencar.
La poseu en una llauna, deixant-la del gruix d’un dit i la deixeu estufar en un lloc tebi (unes 2 hores). Es nota perquè fa unes bombolletes.
Hi col·loqueu les meitats de nespros escorreguts i enforneu-la a 175º durant una mitja hora.
Notes
Als nespros, abans de posar-la al forn, hi podeu posar una mica de sucre o de canyella en pols.
També ho podeu fer amb nespres fresques, partides per la meitat. En aquest cas, convé regar-les amb una mica d’almívar (sucre, aigua, suc de llimona) o posar-hi un bon pols de sucre.
Deixareu bocabadats els vostre convidats!
En comptes de llard, per a una opció vegana, podeu fer servir oli d’oliva.
Aquest article va ser publicat originalment en aquest diari el 15 de juny de 2020.
