El moniato és un d’aquells aliments que relacionem immediatament amb una època de l’any, com passa amb els gelats a l’estiu. Els moniatos, que també se’ls coneix com a batata, patata dolça o papa dolça, recorden a les tardes que cada cop s’enfosqueixen més d’hora, als bassals i l’olor de pluja de la tardor.
Aquest producte encara el tenim molt associat a Tot Sants i a la Castanyada, tot i que cada cop està agafant més pes a la nova gastronomia catalana i el trobem a moltes receptes dels restaurants i del nostre dia a dia. El tubercle és originari de l’Amèrica Central i es calcula que va arribar a Europa, de la mà de Cristòfor Colom, durant el segle XVI.
Es tracta d’un aliment amb unes característiques força similars a la patata, però amb més quantitat de sucre. Per això, el podem trobar tant en les postres com en els primers plats. “Durant el mes d’octubre venem aproximadament uns 1.000 quilos de moniatos”, explica Enric Prats, el propietari del Forn dels Banys (La Garriga), a Vadegust. De fet, un dels productes més exitosos del local en aquesta època són els moniatos al forn que, segons assenyala Prats, només cal mullar-los una mica la pell, pintar-los amb sucre i deixar-los coure durant una hora a baixa temperatura al forn. “No els cal res més per estar deliciosos i aconseguir una textura amorosa, que se’t desfà a la boca”, argumenta.
Tradicionalment els moniatos han estat molt lligats als quiosquets de venda de castanyes i també als forns de pa, que s’han encarregat de vendre i coure aquest producte. Però, abans de convertir-se en un producte icònic de la castanyada també van ser uns dels principals aliments de subsistència durant la Guerra Civil i postguerra a Catalunya. En aquella època escassejava la patata i les famílies utilitzaven el moniato com a substitut.
Actualment, els principals països productors de moniato són la Xina, Uganda, Nigèria, Indonèsia, Ruanda, Vietnam, Índia i el Japó. Segons un dels últims estudis, Estadística de superfícies i produccions de conreus agrícoles de la Generalitat, a Catalunya hi ha unes 11 hectàrees dedicades al conreu de moniato. A Cabrianes (Sallent,) l’horta Tomating es dedica a la producció de moniatos ecològics. “El més important perquè els moniatos siguin bons és que la terra sempre estigui hidratada, que el clima sigui sec i amb variacions de la temperatura considerables”, explica a aquest diari Anna Gonzalvo, una de les membres de l’empresa.
Els moniatos més establerts a Catalunya són el roig i el blanc. Aquest últim tendeix a ser un punt més dolç que el roig i és de cultiu més tradicional i autòcton. Gonzalvo assenyala que la temporada de moniatos està sent un èxit i que “els hi han sortit ben dolços”.
Aquest tubercle de la família de la patata, el nap, la xirivia i la iuca cada dia s’està fent un forat més clar als nostres fogons, fora de la castanyada. La seva versatilitat el converteix en un ingredient ideal per consumir en rostits o guisats, a les postres, com a substitut del pa, com a paté, fregit i, fins i tot, per acompanyar amanides.
