Quan pensem en pasta, és gairebé inevitable mirar cap a Itàlia. Però la pasta també ocupa un lloc privilegiat en la cuina catalana. Fideus, macarrons, galets o canelons s’han integrat fins a tal punt en el nostre receptari que alguns són indissociables de celebracions i plats familiars.
Cada 25 d’octubre se celebra el Dia Mundial de la Pasta, una efemèride que permet recordar que aquest aliment va molt més enllà dels espaguetis, les tallarines o els raviolis italians. A Catalunya tenim una particular manera de cuinar-la, marcada pel sofregit, les cassoles, els brous i les receptes d’aprofitament.
Els macarrons de tota la vida
Probablement són una de les pastes més populars de les cases catalanes. Els macarrons tradicionals s’han preparat habitualment amb un sofregit de ceba i tomàquet, carn i, en moltes receptes, formatge ratllat abans de passar pel forn.
Més que buscar l’autenticitat italiana, la cuina catalana els va adaptar als seus gustos i al seu rebost fins a convertir-los en un plat familiar per dret propi.
Canelons de Sant Esteve
Poques pastes estan tan lligades a una data del calendari català com els canelons. El 26 de desembre, Sant Esteve, moltes cases continuen mantenint la tradició de servir-los.
Popularitzats a Catalunya durant el segle XIX, els canelons van adquirir característiques pròpies. El farcit de carn, la beixamel i el formatge gratinat van acabar conformant la versió que avui identifiquem amb els canelons a la catalana.
Galets, la pasta de Nadal
Si els canelons són Sant Esteve, els galets són Nadal. La seva forma característica és inseparable de l’escudella i carn d’olla. Els més grossos també es poden farcir de carn, donant lloc als coneguts galets farcits.
És probablement un dels exemples més evidents de com una varietat de pasta pot adquirir una forta identitat gastronòmica pròpia.
Fideus a la cassola
Els fideus són protagonistes d’un altre gran clàssic català: els fideus a la cassola. Tradicionalment es cuinen en un recipient de terrissa o una cassola amb sofregit i diferents ingredients, entre els quals pot haver-hi costella de porc, botifarra o altres carns.
El resultat queda lluny de la idea italiana de pasta bullida i condimentada posteriorment: aquí el fideu absorbeix els gustos de tota la preparació.
Fideus rossejats
Una altra manera ben nostra de tractar la pasta consisteix a rossejar els fideus abans de coure’ls amb brou. Aquesta tècnica permet aconseguir un sabor torrat característic i és present en diferents receptes marineres.
D’aquest univers també forma part la fideuada, especialment vinculada a la cuina mediterrània i marinera, tot i que el seu origen se situa al País Valencià.
Escudelles amb pasta
La pasta petita també ha estat habitual en sopes i escudelles quotidianes. Fideus, pistons i altres formats servien per donar consistència al brou i convertir-lo en un plat més nutritiu, econòmic i reconfortant.
Una pasta feta a la catalana
La pasta no va néixer a Catalunya, però això no ha impedit que la cuina catalana se la fes seva. La diferència no és només en les formes utilitzades, sinó sobretot en la manera de cuinar-la.
Cassoles, sofregits, brous, rostits i gratinats expliquen una relació amb la pasta construïda durant generacions. Per això, aquest Dia Mundial de la Pasta, potser toca reivindicar que entre uns espaguetis a la carbonara i uns raviolis hi ha tot un món. I a casa nostra, sovint, comença amb una cassola de fideus.
