L’1 de maig de 1988, el The New York Times publicava un reportatge sobre l’orxata. “Cold Horchata, the Cream of Valencia“, es titulava. L’escrit té gràcia, o com a mínim llegir-lo fa gràcia, malgrat que l’autora, Penelope Casas, gastrònoma especialitzada en cuina espanyola, segons diu la Vikipèdia, demostra no tenir ni la més mínima idea de l’existència del País Valencià. Només li falta referir-s’hi com a Levante. No només escriu orxata en castellà durant tot el text, sinó que l’única frase que escriu en valencià la fa passar per “castellà antic”. Ai-ai-ai. També hi surt la traducció al castellà, que segons l’autora és “castellà modern”.
La frase en qüestió és “això és or, xata” i fa referència a una broma que expliquen els valencians sobre Jaume I i l’origen d’aquesta meravellosa beguda. “Què és açò?”, va preguntar el conqueridor quan una noieta li va donar a tastar una beguda blanca i dolça. “És llet de xufa”, va respondre ella. “Açò no és llet, açò és or, xata!”, va exclamar el rei. És clar que si l’autora hagués conegut el poble valencià, hauria entès que la historieta no és cap “llegenda”, com diu ella, sinó un acudit DOP PV.
Han passat molt de temps des d’aquell article i actualment la paraula “horchata” -encara amb hac i ce hac- ja fa anys que no és una raresa als Estats Units. De fet, és prou coneguda, però no per la nostra orxata sinó per una beguda d’arròs típica de Mèxic que s’ha estès a moltes ciutats nord-americanes. La nostra orxata, això sí, comença a ser famoseta entre els més foodies. Amb l’esclat dels productes vegetarians i vegans, de les receptes paleo i de les dietes sense gluten i sense lactosa, Internet va ple de blogs i vlogs que parlen de xufes i que ensenyen com fer l’orxata valenciana.
De la xufa n’hi diuen “tiger nut”, un nom que deuen haver desenterrat d’algun lloc perquè a l’article del The New York Times no hi apareix ni una sola vegada. Si es tradueix literalment, vol dir “fruit sec de tigre”. Carai tu. Cal dir que els influenciadors d’allà sempre concreten que no és un fruit sec sinó un tubercle -alguns es confonen i diuen que és una arrel- i que no té res a veure amb els tigres, més enllà de les franges que dibuixen les seves arrugues. També n’expliquen les seves tres-centes mil qualitats nutricionals i la defineixen com un superaliment. De l’orxata n’hi diuen “tiger nut milk”, “vegan milk”, “vegetarian milk” o, pfff, “horchata de chufa”.
I d’on treuen les xufes, aquests cuiners de les xarxes? Hi ha empreses nord-americanes que en cultiven i que les venen en bosses, tot i que a preu d’or, xates! La més gran es diu Gemini i ven xufes, farina de xufa i orxata a centenars de botigues dels Estats Units. L’orxata és embotellada, és clar, i tot i que les ampolles no fan mal aspecte, aquí sabem que, per molt amor que hi posin, segur que no hi ha color. A més tenen versions amb cafè o te, que són invencions clarament innecessàries.
No he pogut trobar cap lloc on en venguin de fresca. Si algun valencià no s’afanya a fer les Amèriques amb l’autèntica orxata, la de cullerot, potser s’avançaran els nigerians o els malians. En aquests països, també des de fa segles, o més, hi beuen kunnu aya, una beguda dolça feta de xufes. Que mires la recepta i veus que no és orxata, perquè porta dàtils, coco i espècies, però els americans també n’hi diuen “tiger nut milk” i els youtubers també comencen a parlar-ne…
