El nespra, nyspro, nyispor, nespla o micaco, és la primera fruita de pinyol de la primavera-estiu. La temporada d’aquesta arriba fins a principis d’estiu. El principal origen d’aquesta fruita és Alacant, on se’n fan de boníssims a Callosa d’en Sarria, on a més es poden veure les plantacions per tota la vall. Gaudeixen d’una IGP. Prescindiu dels procedents d’Andalusia, no són de bona qualitat.
Albercoc. A principis del mes de maig, arrenca la temporada d’albercoc, fruita de pinyol, com el préssec. Les varietats més primerenques són de carn blanca i ens arriben sobretot de Múrcia i València. A mesura que avança la temporada, se sumen els albercocs de Tarragona i de Lleida. També sen fan a l’Empordà i a la Catalunya Nord -el Vermell del Rosselló, de gran fama-. Entre les varietats més conegudes tenim els tipus Orange o taronja i el galta roja, que recorda la pell de les galtes rosades d’un nadó. Molt rics en vitamina A, essencials per al bon estat de la vista, la pell i els ossos. Hi ha varietats tradicionals taronges i piguellades.
La cirera és una fruita que encisa a petits i grans. A nivell nutricional és interesantíssima: és molt rica en antioxidants, que ajuden a mantenir la pell i les articulacions en òptim estat. Les varietats més primerenques arriben el mes d’abril i la seva temporada s’allarga fins a finals de juny. Ens arriben de diversos orígens, com les de la Ribera de l’Ebre, de Lleida, les de Tarragona i de diferents zones del Baix Llobregat. També se’n produxien al País Valencià. A la Catalunya Nord hi ha les de Ceret. Les de l’Alt Empordà -Terrades, Llers- són excel·lents. També són valorades les cireres que arriben des de l’Aragó i d’Extremadura.
Les prunes comencen per Sant Joan -de cor de colom, menudes i perfumades etc.,-. Les de la varietat Mirabolà, petites amb tons groguencs i sangunis, obre la temporada d’aquesta fruita a mitjans de primavera. És una varietat que es troba al Baix Llobregat. La seva temporada dura fins a principis d’estiu. Les varietats de pruna es van succeint fins el mes de setembre. Són de diferents colors, mides i orígens com la Clàudia, de tons verds i especialment dolça, o bé la Japonesa de color groc. També hi ha prunes silvestres o prunyons, gorguenques, morades, etc.
Maduixa. La temporada comença a ple hivern. A mitjans de gener i febrer és quan arrenca amb força la campanya de maduixes de Huelva -que són les de pitjor qualitats-. Les maduixes andaluses s’allarguen fins al març. La temporada de la maduixa del Maresme comença el mes d’abril i es prolonga fins al juny. Però res com les de França, d’una varietat semi-silvestre.
Préssec. Bresquilla al País Valencià, auberge a Lleida, melicotó a les Balears… De Lleida, de Girona, del Penedès… Potser la millor fruita de la Medtierrània, al costat de les paraguais (de la matiexa família) i les nectarines. N’hi ha de grocs, de blancs, de vermells. Varietats antigues; sang de llebre (de color propra i blanc, molt perfumat), duran (blanc), mollasso (s’obria per la meitat, molt sucós) melicotó (groc), de vinya (que encara es fa al Pendès). Altres varietats: gavatoxo, tardorencs -de Lleida o de Calanda-, etc.
Figues i Figaflors. Les primeres figues arriben per Sant Joan, i són les bacores o fig-flor. La figa és una fruita dolça, aromàtica i que es pot assecar. Cap a finals d’agost, arriba al mercat una de les varietats més estimades a casa nostra, la coll de dama, l’origen de les quals més valorat són les terres d’Alguaire, al Segrià. A Barcelona també hi ha zones on se’n produeixen. Una altra varietat habitual que trobem als mercats és la colar, de mida més grossa i que prové, sobretot, del Camp d’Elx, a Alacant. La temporada de figues, si la climatologia ho permet, s’allarga fins a l’octubre. Des de mitjans de primavera, fins a principis d’estiu arriben al mercat les primeres figaflors (primera florida d’algunes figueres). Alacant és una gran zona productora d’aquesta fruita. Les figaflors són més lleugeres de sabor que les figues.
Peres d’estiu. A l’estiu gaudim de diferents varietats de peres, les Castell o de Sant Joan, les de set en banca, petitones, cruixents i dolces però que són de temporada molt curta i arriben tot just a mitjans de juny. A partir de juliol, trobem als mercats la pera ercorlina i, a ple estiu, la pera llimonera, les de Lleida amb Denominació d’Origen Protegida, molt dolces, gustoses i de carn blanca i granulosa al paladar. També de Lleida, ens arriba els mesos d’agost i setembre la pera blanquilla, de pell fina i verda, llisa i brillant. La seva carn és molt sucosa i serveix per cuinar (per exemple l’Ànec amb peres).
Melons i sindries
Una de les primeres varietats que obre la temporada de meló -meló de tot l’any, al País Valencià- cap a mitjans de maig, és el Gàl·lia que ens arriba des de Cadis. Una mica més tard ja trobem les varietats rodones i de mida més petita, com els Cantalup (catalop o cantallop, originat a Occitània), que a França els mengen sovint a les amanides. I el mes de juny arreu arriben els més valorats: els melons Pell de Gripau. A Mallroca destaquen els de Vilafranca de Bonany.
Cantalup de Charentais: són melons d’estiu petits i rodons, que no superen el kg de pes. El Charentais o meló francès és la varietat més freqüent del tipus Cantalup a les nostres fruiteries i mercats. Té la carn ataronjada i la seva pell és d’un verd alegre i clar. El distingireu fàcilment per les vetes regulars que creuen la pell d’un extrem a l’altre. És molt dolç i especialment aromatic, i té una mida quasi individual. Se sol menjar amb Madeira, Porto o algún vi de licor.
Gàl·lia: petit i rodó, és una varietat molt aromàtica i dolça. Té la pell fina, per això es pot aprofitar molt bé la seva polpa. La intensitat del seu color indica el punt de maduresa. Trieu-lo ben groc.
Pinyonet o Pell de Gripau: aquest meló de pell de color verd fosc i brillant, conegut simplement com a Pell de Gripau, és el més popular i consumit a casa nostra. Dit també meló valencià. Pot arribar a pesar fins a 4 kg. La seva polpa és blanca, ferma i cruixent, i el sabor, delicat, si está al punt just de maduració. En els pigments ataronjats es concentra la vitamina A. Obren la temporada a finals de primavera i arriben d’Almeria, de Múrcia, de Castella-La Manxa. A Lleida i Tarragona també hi ha producció d’aquesta fruita.
Síndria o meló d’Alger al País Valencià. La síndria és la fruita més famosa de l’estiu, que gairebé el simbolitza. Les primeres síndries arriben a mitjans de primavera des d’Almeria. Progressivament, al mercat trobem les síndries de tot el litoral, especialment, Múrcia i País Valencià. Des de fa quasi una dècada, s’han popularitzat de manera extraordinària les varietats sense llavors. Són síndries de molta qualitat, de polpa molt cruixent i de dolçor agradable. Una altra característica és que es conserven molt bé. La temporada de síndria es prolonga tot l’estiu. També n’hi ha de polpa groga, de pell llisa, ratallada o allargades -“melones” al País Valencià-.
Raïm Moscatell, és una varietat de raïm genuïnament mediterrània, juntament la variant alexandrina. La seva temporada és curta, va de finals d’agost fins a principis d’octubre, ja cap a la tardor. El principal productor és Alacant, sobretot les Valls del Vinalopó, amb Indicació Geogràfica Protegida. De tonalitats daurades quan madura, destaca pel seu aroma i la seva dolçor úniques.
Amb moltes d’aquestes fruites es fan gaspatxos o sopes (meló, síndria), amanides, plats com l’Ànec amb peres o amb cireres, el Meló amb pernil, el Raïm moscatell amb aengada, els Préssecs al vi, les peres cuites o farcides i, naturalment, tota mena de coques i pastissos, així com melmelades i confitures. Jo destacaria la de meló i síndria, potser la millor de les confitures tradicionals.
