Les tellerines de Roses, un mol·lusc que ja no es troba

Els pescadors de la zona creuen que els dragatges són un dels motius pels quals les tellerines han desaparegut del Golf rosinc

“Fa anys que no tenim tellerines“, diuen a aquest diari des de la confraria de pescadors de Roses. Els pescadors creuen que els dragatges, que s’han fet durant anys a la costa de la localitat, s’han carregat les colònies d’aquest mol·lusc.

“Les dragues van destruir els bancs de sorra de la platja que eren l’espai on naixien i creixien les tellerines”, comenten des de la confraria. Però entre els pescadors hi ha dues teories que expliquen la desaparició de les tellerines del Golf de Roses: o bé els mol·luscs van extingir-se després de l’atac d’un microbi o per culpa de la contaminació actual.

Ara mateix, la majoria de tellerines que consumim provenen de la costa de França i de la de Huelva. “A Roses encara tenim garotes (un marisc molt preuat a la Costa Brava), però de tellerines fa anys que no se’n venen a la llotja”, afirma a Vadegust Xavier Martínez, un dels propietaris de Peixos Marpla, una empresa rosinca que s’encarrega de portar peix fresc a les peixateries de la zona.

Martínez recorda que abans les tellerines de Roses eren famoses arreu pel seu volum més aviat gros i per la seva consistència. “Fins i tot es van fer unes caixes especials des de la confraria per distingir les tellerines que es pescaven al nostre territori. Però, ara, deu fer vint anys que els pescadors no en porten”, diu Martínez.

Un plat de tellerines amb oli i julivert | Viquipèdia

La tellerina forma part de la cuina mediterrània des de fa segles, sobretot a les poblacions marineres. El Llibre de Coch, que és un receptari català del segle XVI escrit pel mestre Robert de Nola (cuiner que exercia a la cort de Nàpols) i del qual es coneix una impressió de l’any 1520, ja es recull una recepta en la qual l’ingredient principal són les tellerines. En concret, aquest llibre relata una recepta de tellerines saltejades amb oli d’oliva, pebre negre i herbes picades (julivert i marduix).

La tellerina o tellina, com en diuen al País Valencià, és una espècie de mol·lusc bivalve de la família Donax trunculus, que viu enterrada a la sorra a prop de la costa i és comestible. La petxina de la tellerina fa aproximadament tres centímetres, és de forma triangular i per fora acostuma a ser d’un color blanc marronós i per dins púrpura. Es troba sobretot al Mediterrani, però també n’hi ha a l’Atlàntic. La tellerina encara es pesca amb mètodes tradicionals, tant a peu de sorra, amb draga (una espècie de rampí) o a la barca amb gàbies de pesca de marisc.

Les tellerines es poden consumir com a aperitiu o com a segon plat. També serveixen per acompanyar molt plats fets de peix. Per exemple, les trobem de protagonistes a receptes nadalenques com és el cas de la deliciosa sarsuela. En resum, les tellerines són uns mol·luscs que no necessiten presentacions ni de salses ni acompanyants perquè soles i bullides ja són exquisides, però quan s’afegeixen als guisats aquests agafen un toc mariner que els diferencia.

Nou comentari