“Tot va començar volent fer una ratafia pel concurs de Santa Coloma de Farners”, explica Belinda Moreno, la directora de màrqueting de Tegust, una empresa catalana que es dedica a la producció d’infusions seguint l’art dels alquimistes catalans dels destil·lats.
Entre les seves infusions destaquen les Aromes de Montserrat. “Nosaltres ens vam posar en contacte amb els monjos del monestir de Montserrat i els vam demanar que ens cedissin la recepta per fer la nostra rèplica en format no alcohòlic”, diu Moreno, que afegeix: “Abans les infusions eren simplement una camamilla i nosaltres vam voler-nos atrevir a fer barreges, entre les quals va néixer una adaptació d’un dels licors més nostrats de la nostra cultura”.
Per a ella la feina de Tegust consisteix a posar en valor la tradició catalana i les seves herbes aromàtiques. “A casa nostra tenim un munt de plantes aromàtiques o plantes remeieres, com és la camamilla de Linyola”, assenyala la treballadora de Tegust, que considera fonamental nodrir el mercat de productes que apostin per la proximitat i les possibilitats que ofereix el territori. En aquest sentit, Tegust treballa amb la Xarxa Parc de les Olors, la qual es dedica al cultiu agroecològic i programat d’una gran diversitat d’espècies de PAM (Plantes Aromàtiques i Medicinals), sobretot d’espècies mediterrànies gairebé oblidades.
Però el cert és que les Aromes de Montserrat és un destil·lat alcohòlic català que neix en mans dels monjos del monestir de Montserrat i els seus pelegrins. Aquest licor, d’uns 31ºC, va popularitzar-se gràcies a les seves propietats digestives. L’ús de les plantes remeieres, a banda de les trementinaires, ha estat històricament una especialitat del sector monàstic. De fet, el nostre patrimoni dels remeis que provenen de les plantes és més limitat que el que indica la tradició. Els coneixements sobre les plantes aromàtiques s’han transmès oralment o de generació en generació, per això hi ha folkloristes, com Cels Gomis amb la seva publicació Botànica popular, que han volgut recollir aquesta saviesa popular en els llibres.
La recepta d’aquest destil·lat de color daurat inclou aigua, sucre, alcohol i dotze herbes que creixen al massís de Montserrat: la farigola, el ginebró, l’espígol, la canyella, el clavell d’espècia i el coriandre són algunes de les protagonistes d’aquesta beguda. Originalment, per fer aquest beuratge, les herbes es destil·laven en alambins de coure mentre s’hi afegia l’alcohol i l’aigua i, després de passar per un serpentí, el sucre. De fet, es fa servir la mateixa tècnica per la seva elaboració des de fa, com a mínim, dos-cents anys
Les Aromes de Montserrat són el fruit d’una perfecta combinació de dotze herbes diferents, acuradament destil·lades en alambins de coure i envellides de forma natural en botes de roure. Alhora, es tracta d’un licor que sempre apareix a les cases quan hi ha una celebració o quan es fa un bona sobretaula després d’un dinar: són unes herbes que es presenten en format de xarrup i que serveixen per brindar o maridar qualsevol celebració.
