“Fem Aromes de la Segarra des del 195, quan el meu avi, Mateu Carbonell, va començar a elaborar aquest licor amb les herbes de la terra”, explica Pau Carbonell, qui regenta el negoci familiar de la Licorera de la Segarra. Aquesta empresa familiar es dedica a l’elaboració de licors artesans i vins propis des del 1928.
Les Aromes de la Segarra és una beguda que es va popularitzar durant la dècada dels anys setanta i que beu de la tradició i l’art de fer ratafies i licors casolans. “Per fer-la utilitzem vint-i-set herbes aromàtiques, entre les quals destaca la farigola i la camamilla”, explica Carbonell, a Vadegust. També destaquen altres herbes, com són la de menta silvestre, l’herba de flors de fulles blanques i el cor d’or.
L’avi de Carbonell, a més de posar en marxa la producció de les Aromes, va apostar per la proximitat com ingredient principal dels seus productes. És per això que va crear nous tipus de licors, prenent com a base la vegetació de la comarca, i es va especialitzar la Licorera en la producció dels destil·lats més arrelats a la terra, com són les Aromes.
Es tracta d’un licor que té un color que recorda a l’Absenta, entre el verd i el groc. Segons Carbonell, un dels principals èxits d’aquest beure és que no es fa gens “enganxós” al paladar i que afavoreix una bona digestió. A la beguda predominen moltes aromes i es caracteritza per tenir un ventall de contrastos en boca. A més, és un dels destil·lats més de secs que es pot trobar al mercat, tal com explica el segarrenc.
D’altra banda, Carbonell defensa que les Aromes són un producte tan arrelat al territori que la majoria dels clients que les compren és perquè les treuen sovint durant les sobretaules. “També quan venen visitants s’emporten una ampolla. Però no es tracta d’un producte que només tingui èxit com a souvenir, ja que la gent local el té ben situat al seu imaginari i en els seus rebostos”, comenta Carbonell.
El procés de destil·lació d’aquest licor segueix els mateixos passos que la ratafia i es tracta de deixar macerar aproximadament unes vint herbes diferents en aiguardent. La barreja d’herbes fent xup-xup s’ha de deixar reposar durant quaranta dies en recipients d’acer. Això es fa per aconseguir treure l’essència del licor. Els últims dies s’afegeix sucre i, més tard, es filtra. Aquest llarg procés fa que es tracti d’una beguda amb un alt grau alcohòlic, d’un 26%.
Les Aromes de la Segarra s’han convertit en una insígnia de la terra, com ho és el cava al Penedès o el rom cremat als pobles de la Costa Brava, amb unes havaneres de fons. Aquest digestiu enamora a tothom a qui li agraden les begudes aromàtiques, que no deixen indiferent al paladar i que signifiquen un repte, ja que a cada glop s’ha d’esbrinar quina herba s’amagada darrere del sabor.
