Les ametlles garapinyades, un dolç que fa festa major

“Vam començar a fer garapinyades arran de la crisi derivada de la Covid-19, aprofitant la producció familiar d’ametlles”, explica a Vadegust la propietària de l’empresa Carrera, Cristina Cirera. A Carrera es dediquen a transformar part de les ametlles que es recullen al Mas Borrell (situat a Abella de la Conca) en productes que “acostin l’olor i el sabor del camp a les persones que els compren”. 

Tal com relata Cirera, a Carrera fan tres tipus de garapinyades, cadascuna amb el seu tret distintiu. “Hem decidit posar-los els noms de les àvies perquè elles van ser les nostres mestresses: tenim les Paquites (unes garapinyades menys caramel·litzades i amb el sucre més terròs), les Rosites (més caramel·litzades i amb el sucre fi i brillant) i les Antonietes (similars a les Rosites, però amb toc de vainilla)”, detalla Cirera. 

Les garapinyades són un d’aquells productes, que només menjar-les, transporten als dies de festa major, a les fires de poble amb la música de les atraccions de fons i els crits dels menuts que fan cua. Es tracten d’un producte que fascina als més llaminers i que cada cop és més present en plats gastronòmics, on s’utilitza la tècnica de garapinyar en tota mena de fruits secs, com poden ser les pipes. 

Els tres tipus de garapinyades que fan a l’empresa Carrella | Cedida

A Fruit Secs Rius, una empresa que va néixer els anys quaranta a partir de la compra d’ametlles amb closca, venen ametlles garapinyades des de fa dues generacions. Per a Marcel Rius aquest és un producte molt arrelat a la història familiar, ja que el seu pare va introduir-lo al negoci. “Ell garapinyava les ametlles a una olla amb sucre i aigua, i quan el sucre estava fos remenava els fruits secs fins que s’agafava el garapinyat”, recorda Rius. 

Actualment, a Fruits Secs Rius venen garapinyades a l’engròs i tenen la producció subcontractada. “Venem uns 200 quilos d’ametlles garapinyades a la setmana, i segueixen sent el fruit sec estrella. Però, també tenim nous, pipes, sèsam i quicos”, informa Rius, a aquest digital.  Les ametlles garapinyades també s’anomenen a alguns indrets ametlles ronyoses, enrempinyades, guirlatxo, ensucrades o reganyoses. Es diu que els seus orígens es troben a la gastronomia àrab, d’on també han derivat el guirlatxe, el nogat o el torró. 

Un grap d’ametlles garapinyant-se | Viquipèdia

Sense remuntar-nos tants anys, les garapinyades són un producte que tradicionalment s’ha elaborat als masos del territori. De fet, els garapinyats són una manera de conservar i allargar la vida dels aliments. Malgrat que aquesta tècnica no serveix per guardar els productes d’un any per l’altre, les cases de pagès l’han utilitzada per aprofitar la producció d’ametlles i endolcir-se els paladars durant els mesos d’hivern (ja que aquest fruit sec es recull entre finals d’agost i principis de tardor). 

Per garapinyar, només cal esperar que el sucre s’hagi desfet i tingui l’aspecte d’un almívar fosc, aleshores s’afegeixen les ametlles amb el foc ben alt fins que queden caramel·litzades. Per últim, es posen en un drap estès, ben destriades i es deixen refredar.

Sigui quin sigui l’origen de les garapinyades, hem d’agrair que la història de la nostra gastronomia compti amb uns dolços tan proteics, irresistibles i senzills.

Nou comentari