Des del Consell Regulador de la IGP Vedella dels Pirineus Catalans vetllen pel compliment d’un reglament de producció i elaboració, “i treballen per oferir un producte d’alta qualitat elevada”. Per això, la carn de vedella certificada amb la IGP dels Pirineus Catalans ha de provenir de vedells nascuts i criats a la serralada pirinenca, que hagin pasturat amb les seves mares com a mínim els primers quatre mesos de vida. Aquests han d’haver-se nodrit amb llet materna i alimentat a pastures fresques.
La carn amb la IGP Vedella dels Pirineus Catalans es produeix als municipis de l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, el Berguedà, la Cerdanya, la Garrotxa, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Solsonès, Ripollès, la Vall d’Aran, l’Alt Empordà, Bages, Noguera, Osona i Pla de l’Estany. Així com en alguns pobles de la Catalunya del Nord. Per exemple, a la Seu d’Urgell hi ha un colmado dirigit per la Conxita i el seu fill Joan Martí, on tan bon punt venen queviures com productes de cosmètica: “Fa més de trenta-dos anys que tenim embotits de la zona, però fa qüestió de vuit anys els de Mafriseu ens van oferir la vedella amb IGP dels Pirineus i des que la tenim la gent ho valora molt”, destaca Joan Martí. Actualment, Mafriseu és l’únic escorxador que produeix peces de vedella amb IGP dels Pirineus Catalans. Segons, les dades facilitades pel Departament d’Agricultura i Ramaderia el 2018 existien seixanta productors ramaders inscrits a la IGP, que entre tots sumaven sis-centes cinc vaques.
Un altre fet que fa dels plats de vedella dels Pirineus uns àpats de festa és la procedència dels animals utilitzats. Les úniques races de vaca certificades són la Bruna dels Pirineus, l’Aubrac o Gascona, o bé les que provenen d’un encreuament entre les races anteriorment esmentades amb les de Charolesa, Llemosina o Blonde d’Aquitaine. Sigui com sigui, l’origen de les vaques, la criança d’aquestes en un entorn natural i el seguiment regulat de la seva explotació fa que les peces de vedella amb IGP dels Pirineus Catalans es converteixin amb un tiberi preuat per als paladars selectes. Sent el segon plat ideal per un sopar maridat amb espelmes, una copa de vi negre i hores per parlar.
A Bor, un poble amb encant i escassa població de Bellver de la Cerdanya, es troba la tenda Queviures Matíes. El pare d’en Lluís Matíes va apujar la persiana del negoci fa setanta anys i, ara, el seu fill és el responsable de l’únic local d’alimentació del poble: “Uns vuit anys endarrere els de Mafriseu van oferir-me els seus productes envasats i certificats amb la IGP. Gràcies a això venem hamburgueses i peces de vedella dels Pirineus que tenen molt d’èxit entre els compradors. Abans, només comercialitzàvem la carn de porc que ens portava els productors de la zona”, diu Matíes.
D’altra banda, l’enginyera agrònoma i secretaria de l’Associació Vida Sana, Montse Escutia, comenta a Vadegust la importància de consumir carn d’explotacions regulades. Ella creu que menjar carn d’una manera conscient i sostenible és aconsellable pel medi ambient, “sempre que aquesta vingui d’una producció ecològica” com la que porta la IGP de Vedella dels Pirineus Catalans. També explica que la ramaderia ecològica segueix un sistema de producció respectuós amb l’entorn i els animals. Així que considera que s’ha d’informar el consumidor actual “cada vegada més conscienciat sobre la seva alimentació de la importància que té la ramaderia en la fertilitat natural dels sòls”. Les zones d’alta muntanya es caracteritzen per tenir una terra poc fèrtil i en pendent, en la qual es pot cultivar herbes de pastura. Aquesta només serveix per alimentar la ramaderia: “Per això, els animals són el mitjà que tenen les poblacions de muntanya per guanyar-se la vida. A més, sense la ramaderia es perdria una gran part de la biodiversitat, plantes i races d’animals que ens han acompanyat durant segles”.
La IGP de Vedella dels Pirineus ecològica assegura aquells qui la tastin un entrecot de gurmet i una queixalada cap a un futur sense canvi climàtic. Com conclou Montse Escutia, “la ramaderia ecològica garanteix que els animals s’alimentin bàsicament de pastura, puguin moure’s, relacionar-se i reproduir-se segons la seva naturalesa”.
