La síndria, “xíndria”, i fins i tot “xínria” a Banyoles, o, d’acord amb el bonic nom valencià, meló d’Alger, és una hortalissa-fruita procedent d’una planta anual rastrera (Citrullus lanatus; C. Vulgaris). La seva època és l’estiu, però ara se’n troba ja a la Primavera i pràcticament tot l’any, ja que venen d’Amèrica i d’ altres llocs. La síndria és una fruita per compartir, ja que pot tenir un diàmetre de 25 cm o més.
Al Pla de l’Estany els pagesos sempre n’han cultivat, i en alguns camps, es donava millor que el meló. I en una de les festes més típiques de la comarca, les de Sant Abdon i Senén del Terme, que té lloc durant la primera quinzena de juliol, s’ha introduït el costum de repartir-ne, cosa que, a l’estiu, hom sol agrair més que les tradicionals coques.
Sembla que el seu origen és Àfrica i ja era cultivada pels antics egipcis. Els àrabs se’n varen enamorar pel seu contingut d’aigua, i al s. X va arribar a la Xina. Es troba arreu de la mediterrània i als països de clima similar o tropical, d’Àsia a Amèrica -incloent el Carib-. A Cuba és anomenada, simplement “melón” -o “melón rojo”-. Per això hi ha una cançó cubana que diu “Corazón, corazón de melón”…, que noméss té sentit si es refereix a la síndria. A València i a Almeria és on es concentra la major part de la producció. Al País Valencià destaquen les comarques de les la Ribera -alta i baixa-, l’Horta, el Camp de Túria i la Vall d’Albaida.
Hi ha síndries esfèriques i amb la pell de color verd fosc, o amb la pell clapejada de groc i verd, síndries allargades, com un meló -dites “melona” al País Valencià, i molt corrents a Grècia i Turquia-, amb la pell verd clar i bandes irregulars de verd més fosc. La síndria normal té la polpa vermella, però també n’hi ha de polpa groga i blanca, de poc èxit, i sense llavors. Al Japó n’ha fet de quadrades, a fi de poder-se emmagatzemar millor! Si en té, aquestes poden ser de color marró o negre; en general es considera que les que tenen granes negres són més dolces. Algunes varietats són les Sugar Baby, la Miyako -que pot pesar fins a 10 kg-, i la Charleston Gray -ovoide i jaspejada-.
Per comprar-la, com el meló, cal tenir una certa pràctica: naturalment, ara ja no és permès “tatxar-la” (fer-li un forat amb un ganivet), per la qual cosa l’hem de sospesar i mesurar el pes i fins i tot el so que fa. També es pot comprar- fins i tot als mercats, com podem veure al del dimecres a Banyoles- ja tallada, cosa que ens permet constatar-ne, visualment, el seu estat: si la polpa està una mica desfeta, és massa madura i cal rebutjar-la; pel que fa al color vermell -més o menys intens- pot desprendre’s o bé del grau de saó o bé de la varietat. Altrament, se sol dir que la de granes negres és més dolça que la de granes rosses.
La síndria pot tenir excel·lents aplicacions a la cuina, sobretot per a sopes fredes i refrescants. La cuina xinesa, però, en treu més partit, sovint aprofitant les propietats decoratives del fruit sencer treballat i esculpit. A Cuba -on hi solen afegir sucre- en fan un deliciós refresc. Es pot farcir i formar part de les macedònies, a trossos o a esferes. Es excel·lent per a sorbets i gelats i se’n fa una deliciosa confitura -i en la qual se n’aprofita la “carrotxa” o escorça/escorxa-, sovint combinada amb el meló. És una de les confitures més típiques del Pla de l’Estany. A casa, com en d’altres, se’n feia cada any.
Cal servir-la fresca. Un cop encetada i ben tapada amb un paper de cel·lofan, es pot guardar a la nevera, on pot madurar i millorar de gust.
SÍNDRIA A LA PLANXA
Les fruites, com el préssec, la poma, la síndria o meló d’Alger també es poden fer a la planxa! A part se’n poden fer sopes, confitures, sorbets, etc. La sopa freda de síndria, amb tomàquets i maduixes, ja és un clàssic.
Ingredients
½ síndria
Sal
Pebre
oli
Elaboració
Fes talls gruixuts (d’uns 5 cm ) de síndria, si voleu sense l’escorça. Teniu la planxa al foc, ben calenta, i hi marqueu els talls de síndria; els sucres es torraran una mica. Poseu els talls de síndria al forn i afegiu-hi-li sal, pebre i oli d’oliva. Deixeu-la una mica, just perquè agafi escalfor.
Notes
Ho podeu ser servir calent o fred, com a entrant, en una amanida o com unes postres originals.
