La poma, la fruita paradisíaca

La Poma de Girona és internacionalment reconeguda com un producte de qualitat

Segons la tradició, la poma és la fruita del Paradís -encara que una altra tradició, sobretot iconogràfica, afirma que és la taronja-. Però és evident que, en un possible espai paradisíac -si més no del paladar-, la poma no hi hauria de faltar. I també, segons els anglosaxons, per raons de salut, ja que afirmen que “an apple a day keeps doctor away”, que podríem traduir per “una poma al dia, fa fugir la malaltia”. És, segons diuen els entesos, la fruita més consumida al món, cosa que no poso en dubte. En tot cas, aquesta fruita ve d’un nom llatí que designava, genèricament, totes les fruites -poma-, que retrobem al francès i a l’occità, mentre altres llengües tenen altres formes, com mela (italià), manzana (espanyol) o maçá (portuguès). I el català de les terres de l’Ebre i la Franja maçana, que és ben correcte: allà s’hi produeixen els deliciosos cócs de maçana (particularment de la varietat “agredolç”), que és la versió catalana (i valenciana) de la més universal de totes les tartes o pastissos que es fan i desfan, la tarta de poma -i les seves versions sofisticades, com l’acaramel·lada tarta Tatin, del nom de dues germanes que la varen inventar, segurament, per casualitat-.

La regió de Girona, de l’Empordà al Gironès, la de Lleida, la Catalunya Nord, etc. es caracteritzen per la producció de pomes de bona qualitat, que, per sort, ja tenen un cert posicionament al mercat, tot i que han de competir amb les importacions de França, Itàlia, Xile, l’Argentina i fins i tot la Xina. Però a Girona o a Lleida mateix hi podem trobar diverses varietats adaptades: de les grogues Golden -les més consumides però que molt creiem que no són pas les millors-, les aspres reinetes, les àcides Granny Smith, les vermelles Starking, les delicioses Royal Gala, les excel·lents Fuji i les precioses Pink lady. Aquesta poma, que per molts és considerada la millor de totes -pel seu delicat equilibri entre dolç, àcid i cruixent- és objecte d’un misteri tan obtús com el de la Santíssima Trinitat. Es produeix a Catalunya -i particularment a l’Empordà-, i no obstant, si anem al mercat, només hi trobem pomes Pink Lady procedents de França, Itàlia, etc. Es veu que tota la producció s’exporta al Regne Unit, ja que aquesta apreciadíssima poma és objecte d’una patent. Per trobar la d’aquí, ens hem de refiar d’algun pagès, que, sense rètol, ens la ven de forma quasi podríem dir “clandestina”.

Una de les pomeres a punt per començar la recollida en una de les plantacions de Poma de Girona | ACN

La Poma de Girona -que gaudeix d’una IGP, Indicació Geogràfica Protegida- té algunes qualitats especials, enfront de les pomes que ens inunden des de Nova Zelanda, Argentina, França i Itàlia. Segurament, la proximitat del mar Mediterrani i dels Pirineus fa que les plantacions gaudeixin d’un clima que els prova. A més, la Poma de Girona és internacionalment reconeguda com un producte de qualitat, segur i confiable (inclou la poma de Producció Integrada, que a parer meu es difon poc). En vaig veure als mercats d’Israel, on tenien una gran estima. Els productors són fructicultors molt qualificats que usen tècniques de producció integrada respectuoses amb el medi ambient. Però a diferència de les pomes italianes, que es presenten amb el logo nacional del Tirol del sud (Südtirol), i l’etiquetatge i les veles dels camions són en alemany, la poma de Girona té el gran handicap que s’ha d’acollir sota la marca Espanya, que té poc prestigi internacional -i ens fa mal- i no la de Catalunya. Quan podrem emprar la denominació Fruits of Catalonia (o un de similar) sense que Espanya ens ho impedeixi? Els socialistes, i la pròpia Generalitat, faran alguna cosa al respecte?

Enguany s’ha iniciat la recol·lecció, amb la cerimònia de la collita de la primera poma l’11 d’ agost. Es preveu collir 74.760 tones, un 14% menys que l’any anterior, pels temporals, però el clima suau de la primavera ajudarà a tenir una poma d’alta qualitat. Em ve a la ment la preciosa cançó del cantautor italià Angelo Branduardi “Cogli la prime mela”, que vaig tenir l’ocasió d’ escoltar en viu a Torí. La Marina Rosell n’ha fet una bonica versió, “Cull la primera poma”.

Una tarta tatin | Viquipèdia

La cançó fa:

Cogli la prima mela

cogli la prima mela

Danzala la vita tua

al ritmo del tempo che va

ridila la tua allegria

(Cull la primera poma/dansa la teva vida/al ritme del temps que va/explica la teva alegria)

Poma de Girona està formada per les empreses Girona Fruits, de Bordils (Gironès); Giropoma Costa Brava, d’Ullà (Baix Empordà); i Fructícola Empordà, de Sant Pere Pescador (Alt Empordà). D’aquesta prestigiosa poma en parlo al meu llibre “La cuina de l’ Empordà i la Costa Brava”. La disminució de la producció, ja esmentada, es produeix en totes les varietats si be és més acusada en les varietats Granny Smith (26%), Cripps Pink (20%) i Vermelles (19%). En canvi la disminució es més moderada en Golden (10%) i Gala (5 %). Les dades mostren la remodelació varietal, amb una proporció cada cop més important de la varietat Gala, que va en camí  de ser la varietat més cultivada. Això indica que el públic cada cop més entén de pomes, a semblança del públic, per exemple, del Regne Unit, que també prefereix la Pink Lady (produïda a l’Empordà). També es destaca la creixent importància relativa de les varietats Granny Smith i Fuji davant de les clàssiques varietats vermelles (starking, etc.).

Ara que parlem tant dels productes de proximitat, un bon consell: consumiu sempre poma de Girona, de Lleida o valenciana. Pròxima, bona, i sostenibles i oblideu les d’Espanya, França, Itàlia i altres procedències.

PASTÍS BORRATXO DE POMA AL ROM AMB DUES SALSES

Un borratxo que és més que un borratxo, ja que és un veritable pastís.

Ingredients

1/2 kg de farina

8 ous

160 g de sucre

8 cullerades d’oli

8 cullerades de llet

10 g de llevat

4 pomes

Recobriment: 100 g de sucre, 100 g de mantega, 1 copa de rom

2 salses de culís de pastisseria (el trobareu en algun supermercat)

Elaboració

Munteu els rovells fins que quedin escumosos. Barregeu-hi el sucre, l’oli, la llet i el llevat. Quan tot estigui ben barrejat, hi afegiu les clares muntades a punt de neu i ho barregeu amb cura. Poseu en un motlle, hi introduïu els talls de poma (sense pela ni llavors) i ho poseu a coure a forn mitjà. Un cop cuit i desemmotllat, ho banyeu amb una barreja feta amb el sucre, el rom i la mantega. Acabeu amb una capa de gema i una de sucre i ho cremeu amb la pala. Ho serviu amb una salsa de xocolata i una de vainilla.

Notes

Per saber quan el pastís és cuit, podeu emprar el mètode de l’agulla.

Nou comentari