“La pera DOP de Lleida és una de les més singulars que hi ha al mercat gràcies a la climatologia única que tenim al nostre territori”, explica a Vadegust el secretari de la DOP Pera de Lleida, Manuel Simón, deixant clar que la pera lleidatana és la més dolça del país.
La dolçor d’aquesta pera es deu a la riquesa de les terres de Lleida, als hiverns molt freds amb boires persistents -que permeten el repòs de l’arbre-, i als estius secs que endolceixen els fruits i milloren les seves característiques organolèptiques. “L’estrès tèrmic i hídric al qual està sotmesa la pera fa que pugin els seus nivells de sucre i li donin un sabor distingit respecte a les altres“, argumenta Simón.
Diuen que l’existència de la pera es remunta a la prehistòria i que originàriament aquesta fruita provenia de les regions del sud-est d’Europa i d’Àsia Occidental. A més, se sap que a la Magna Grècia, fa aproximadament tres-cents cinquanta anys abans de Crist, el cultiu de la pera era uns dels més importants de l’imperi. De fet, l’antic autor grec Teofrast va recopilar en els seus quaderns les característiques de diverses varietats de peres salvatges. Així que es pot afirmar que històricament la pera és un producte mediterrani.
Ara, la DOP Pera de Lleida, que disposa del reconeixement oficial per part de la Comissió Europea a la qualitat diferenciada de les seves tres varietats (la Blanquilla, la Llimonera i la Conference), ha creat la marca Edenia per distingir i protegir totes les peres del territori que segueixen la normativa que marca la denominació d’origen en la seva producció. La Blanquilla és coneguda per ser una pera molt sucosa, d’aquelles que quan les mossegues et regalima per les mans. La seva pell és d’un color verd que quan madura es converteix en verd grisenc. En canvi, la Llimonera es caracteritza per ser la més dolça de totes, és granulosa al paladar i d’un color verd que vira a groguenc i recorda a una llimona. Per últim, la Conference és la pera més famosa entre els consumidors i la distingeix la seva pell gruixuda amb russeting (rugositat de color marronós).
D’altra banda, un dels productors de peres DOP lleidatanes, Gerard Pujol, explica a aquest diari que per antiguitat la pera és un dels cultius més importants del territori, però que actualment hi ha alguns productors que han abandonat aquesta fruita per dedicar-se al préssec. “Hi ha una dita popular que diu que qualsevol pagès pot fer préssec, però només un bon pagès fa peres”, comenta Pujol. La dita té la seva raó de ser. El cultiu de peres és un dels més complicats que existeix dins del món de les fruites, perquè la seva producció és molt poc rendible durant els primers anys. “Perquè les pereres comencin a donar rendiment es necessiten uns vuit anys de feina. Per contra, els presseguers a partir del segon any ja donen el màxim dels seus fruits”, assenyala el pagès.
Segons la DOP Pera de Lleida, aproximadament una de cada dues de les peres que es venen al territori espanyol són produïdes a Lleida. “Les nostres terres són especialment fèrtils gràcies a la ubicació, perquè estan emparades per la serra del Montsec i la serralada litoral catalana, i travessades per dos rius, el Segre i el Noguera Ribagorçana”, recorden des de la DOP. Ara mateix, la DOP de pera lleidatana aplega 227 productors que conreen unes 580 hectàrees de pereres al voltant de la plana de Lleida: el Segrià, la Noguera, l’Urgell, el Pla d’Urgell i les Garrigues.
La pera és una fruita que marida amb dolços i salats, que pot complementar pastissos o acompanyar formatges. És apreciada per la seva suculència, la seva qualitat refrescant i la seva dolçor inherent.
