Normalment quan parlem de mel ho fem com si tota es tractés del mateix producte, però la realitat és que hi ha tantes varietats de mel com flors podem trobar a la natura. Hi ha tres classes de mel: les de flors, les monoflorals i les de melat. A Catalunya trobem moltes mels monoflorals amb sabors característics, com és la de romaní o la d’eucaliptus.
Un dels indrets més coneguts per l’alta qualitat de les seves mels és el Perelló (Baix Ebre). Aquest municipi d’aproximadament 3.000 habitants és el major productor de mel de tot Catalunya. És per això que popularment la gent el coneix com el “poble de la mel”. “Nosaltres tenim la sort d’haver absorbit tots els coneixements dels nostres avis. Tenim la tradició i ara la tecnologia per fer unes mels excel·lents”, explica, a Vadegust, Francesc Brull, un dels tres germans que regenta el rebost de l’Avi Lluís. Es tracta d’una empresa familiar que fa unes quantes generacions que es dedica a l’apicultura. “Ara mateix tenim una explotació de 2.300 arnes de tipus alça”, concreta Brull.
Per a Brull el secret de la mel del Perelló és la cura i expertesa que tenen els apicultors de la zona en la seva producció. “Nosaltres anem transhumant les arnes des de la Vall de l’Ebre fins a la Serralada Cantàbrica. Seguim les diferents floracions del nostre territori amb l’objectiu d’oferir un producte amb les màximes garanties de qualitat, puresa i riquesa biològica”, explica. L’apicultor també assenyala que per la zona de la Vall de l’Ebre normalment es produeix mel de la flor del Taronger, i que més cap a les muntanyes s’aconsegueix la varietat de romaní.
La tradició de l’apicultura del Perelló es remunta al segle XIX. Es veu que les cases de pagès d’aquesta localitat, com tantes d’altres pobles catalans, tenien una arna pròpia al mas que els permetia fer-se la seva pròpia mel. D’aquest costum va néixer la professió que, ara, ocupa a tantes famílies perellonenques. L’esclat d’aquest ofici al Perelló va produir-se després de la gelada de l’hivern del 1956. Durant aquell any, conegut com l’any del fred, la majoria dels conreus van morir a causa de les gelades i les baixes temperatures. Per aquest motiu, l’apicultura es va convertir en la font d’ingressos que va permetre aquest poble del Baix Ebre sobreviure i guanyar-se la vida.
Actualment, al Perelló es fabrica un 25% de tota la mel que es fa a l’any a Catalunya. “A casa nostra hi ha molta competència perquè moltes famílies ens dediquem a produir mel. Crec que això ens ha portat a millorar cada cop més el nostre producte. Entre tots ens ajudem i aconsellem per aconseguir que la mel del Perelló segueixi sent una de les més distingides”, diu Brull, recalcant que un bon apicultor gironí pot fer una mel tan bona com la que es fa al Perelló. “El secret de la mel no és el territori sinó conèixer el moment òptim de la seva maduració i saber quan s’han de moure les arnes”, recorda l’apicultor de l’Avi Lluís.
Ester Piñol, la propietària de Mel i Oli Piñol, explica a aquest diari que des que era petita ha vist fer mel -“ja el meu avi en feia”-, i que no sap quan va començar la dèria d’elaborar aquest producte al Perelló, però que ara les abelles mouen l’economia del poble. “L’apicultura és un negoci que depèn del temps. És a dir, que si al març plou molt i no surten les flors a temps, ens quedem sense produir mel”, conclou Piñol.
La mel és l’aliment dolç més antic consumit per l’ésser humà, la produeixen les abelles a partir del nèctar de les flors i és un aliment que s’ha convertit en indispensable per als habitants perellonencs.
