La garrofa ara s’ha posat de moda en forma de farina per a pans i pastisseria, gelats, xocolates, etc. El temps de collita és entre novembre i desembre. Els garrofers són corrents a la regió de Tarragona i, sobretot, a Mallorca.
La garrofera o garrofer -garrova, a les Balears- és un arbre d’origen mediterrani que es desenvolupa en llocs de clima suau i poca humitat. El seu fruit, la garrofa -nom d’origen àrab- va ser durant la Guerra Civil i anys següents, junt amb les guixes, producte de consum prou generalitzat. Existixen de dos tipus: les blanques (n’hi ha que són de color verd), d’ús culinari; i les negres, d’ús farmacèutic, i les llavors torrades de les quals són alternativa als productes que contenen cacau. El seu consum té avantatges: són una font de proteïnes, carbohidrats i ensucres naturals. El seu contingut en fibres solubles ajuda el procés digestiu i alleuja les seves molèsties. No té substàncies estimulants, per això sen poden fer xocolates i infusions. Aporta potassi, ferro, calci, fòsfor i magnesi, així com porta vitamines del grup B. Posseïx poc contingut en greixos, que són quasi inapreciables. És un potent antioxidant natural i, segons sembla, redueix el colesterol. El seu ús és tradicional en algunes illes mediterrànies, com Mallorca, Sicília, Xipre, Creta, etc.
Estem parlant d’un producte molt versàtil que ens permet l’elaboració de sopes, cremes, gelats, begudes, espesseïdors, a més de tenir mil usos en rebosteria. També poden aparèixer en plats salats, tant de carn com de peix, o del tipus mar i muntanya.
He de confessar, però, que els de la meva edat i, a més que venim de pagès, no som molt amics de les garrofes: les vèiem només utilitzades per al bestiar i n’érem víctimes a través de les xocolates de mala qualitat. Quan passàvem davant de la fàbrica de xocolates Torras, de la meva ciutat, Banyoles, sentíem l’olor inconfusible d’aquesta lleguminosa!
CÓC DE GARROFA AMB AVELLANES
El cóc és una coca tradicional de les terres de l’Ebre, de Ponent i la Franja i el nord del País Valencià.
Ingredients:
200 gr. de sucre
200 gr. de mantega
4 ous
1 pessic de sal
100 gr. de farina de blat
50 gr. de farina de garrofa
1 sobre de llevat
150 g d ‘ avellanes a trossos
Elaboració
En un bol barregeu bé el sucre i la mantega, fins que siguin homogènies. Després hi afegiu els rovells d’ou i continuem barrejant. A continuació passeu pel sedàs les dues farines i el llevat conjuntament, tot treballant força la pasta. S’hi afegeixen les avellanes a trossos.
Munteu les clares d’ou a punt de neu fort i afegiu-les a la pasta. Per muntar-les bé han de ser fredes i posar-hi un pessic de sal. Remeneu la pasta d’una forma delicada.
Ho aboquem tot en un motlle rodó que haurem untat amb mantega i ho coem al forn a una temperatura de 180º durant 25 minuts, aproximadament.
Notes
Podeu decorar el cóc amb mitges avellanes (o mitges nous, o ametlles), enganxant-les amb xocolata o mel.
Si en voleu fer una versió basada en principis més naturals, podeu fer servir farina de blat integral i sucre de canya morè, sense refinar.
