La Garlanda, un tortell de forner arrelat al Penedès

Les garlandes tradicionalment es regalaven als fillols, però ara són uns dolços típics que surten tots els caps de setmana

“El meu besavi, Antoni Parés, va ser qui va introduir la garlanda a Vilafranca”, explica a Vadegust orgullós Marc Parés, l’actual responsable de la Fleca Parés, que des de l’any 1907 endolceix el paladar dels vilafranquins amb les seves garlandes. El forner aclareixque a l’Alt Penedès ningú coneix la garlanda com a ‘Coca de Garlanda’, ja que es tracta d’un brioix de forner amb la massa més aviat inflada i de forma circular.

“És una mona de forner coberta de sucre que va engalanada i té una cresta. El principi la gent li deia engalanada, però amb el temps va quedar-se simplement amb el nom de garlanda”, recorda Parés, que actualment treballa per recuperar els processos d’elaboració, els ferments i el respecte pel temps de repòs que durant l’últim terç del segle XX van perdre’s o quedar-se arraconats. Aquesta mona és típica del Penedès, del Garraf i d’algunes zones del Baix Llobregat, com és el municipi de Sant Esteve de Sesrovires. Abans, els sesrovirencs, quan celebraven el dia del Ball de Garlandes, tenien la tradició de subhastar aquests pastissos (d’una mida ben grossa) entre el públic que gaudia de l’espectacle. També els balladors obsequiaven les seves parelles al començament del ball amb una garlanda petita.

Antigament, la gent portava la farina, els ous i el sucre a cal forner i allà els hi feien les garlandes al seu gust. Es tracta d’un tortell de forn que els padrins regalaven als seus fillols per la Pasqua, com passa amb la mona. Ara, les garlandes segueixen tenint èxit per Pasqua a les zones on el producte està ben arrelat. “Tot i això, hi ha molts menuts que prefereixen les mones perquè estan decorades amb les figures dels seus herois preferits i estan cobertes de xocolata”, comenta Pere Mitjans, el propietari del Forn de Pa Mitjans (Vilafranca).

Una garlanda feta per la Pastisseria Parés | Cedida

Les garlandes són un pastís de pasta de pa rodó, buit al mig i de consistència ferma. Tenen un cos molt esponjós i un color torrat. En el gust hi predominen les herbes aromàtiques perquè les produeixen amb matafaluga i les remullen amb anís. Segons Parés, la recepta del brioix de garlanda és ben senzilla: “Es fa amb llet, farina, ous, sucre, aigua i matafaluga”, explica el forner.

L’elaboració consisteix a batre els ous, afegir-hi la farina, el sucre, la mantega i el llevat, i pastar la mescla fins a obtenir una pasta consistent. Un cop pastada, es deixa reposar, se separa en diferents unitats, se li dona forma de cercle amb les mans i es cou al forn.

“Les garlandes són el nostre pastís. Són com les coques de recapte per als tarragonins”, exemplifica Parés, per evidenciar que aquest tortell és un producte molt vinculat a la tradició fornera del Penedès. Tant és així que, actualment, aquest pastís que per tradició era típic del Diumenge de Rams, s’ha convertit en un dels habituals dels aparadors de les pastisseries i els forns de pa els caps de setmana. Són, sens dubte, les postres que sempre tenen un forat a les taules penedesenques.

Nou comentari