“Antigament la col de paperina era un clàssic de la zona prelitoral i de l’interior de la Catalunya Central. N’hi havia a Osona, al Bages, a la Selva i el Vallès Occidental i Oriental”, recorda el doctor en ciències ambientals Jordi Puig, que fa anys que treballa perquè es tornin a arrelar les llavors de productes que amb els anys s’han anat perdent. Puig explica a Vadegust que ara la majoria de producció de col de paperina es concentra a la zona que envolta el parc natural del Montseny (Serralada Prelitoral Catalana).
La col de paperina, també anomenada col de Pasqua, té una forma allargada i pot arribar a superar els 100 centímetres d’alçada. Segons els experts, es tracta d’una col de qualitat superior a les altres perquè les fulles no estan tan atapeïdes. Aquestes són ovalades i de color verd i blau. Una de les seves principals característiques, tal com explica Puig, són les seves fulles que acaben amb una forma cònica i no deixen que es facin cabdells.
D’altra banda, el conegut Pep Salsetes (Josep Sabatés), que fa anys que es dedica a recuperar llavors antigues perquè la gent pugui gaudir de les hortalisses que es menjaven abans dels fertilitzants, relata que la col de paperina s’utilitza principalment per fer farcellets. “Aquesta col s’acostumava a utilitzar per embolicar i fer paquetets de col i farina i també per fer saquets de carn picada i altres guarnicions. Més tard, es va començar a utilitzar per fer canelons de col i altres preparacions”, recorda Salsetes. Gràcies a les seves fulles amples, aquesta col s’ha utilitzat molts cops com a embolcall de preparacions.
Malgrat que la col de paperina té una temporada de producció molt reduïda, entre els mesos de novembre i gener, triga molt menys en fer-se grossa que altres varietats, com és el cas de la col de pell de galàpet (que necessita més de cinc mesos per créixer). “Ara hem descobert que la col de paperina també queda genial en receptes més modernes. Recentment hem fet chucrut amb aquesta hortalissa i ha quedat fantàstic”, comenta Salsetes, que vol que els productes nascuts de llavors antigues agafin pes al mercat i la gent comenci a introduir-los en les seves preparacions culinàries habituals.
Segons els experts, les primeres referències registrades que hi ha de la col de paperina daten del segle XIX i es troben en uns papers del Mas Monell. Salsetes comenta que actualment els productors poden trobar amb facilitat les llavors d’aquesta varietat i que se n’utilitza una que té uns quaranta anys d’història.
Ara la majoria de productors de col de paperina es concentren a la zona del Vallès. Entre ells hi ha l’Enric Simó, de l’Hort Campaners. La família Simó ven fruita i verdura km0 a Ullastrell. “La col de paperina és una col més flonja i per aquest motiu el seu sabor és més suau que el de les més apretades i amb cabdells. Té un sabor més verd”, detalla Simó. El pagès explica, a aquest digital, que molts productors han deixat de produir la col de paperina perquè és molt delicada i acostuma a agafar ous de papallona.
La col de paperina és de sabor suau i dolç. La seva escassetat fa que sigui molt apreciada per a tots aquells que han tingut el plaer de tastar-la. A més, és molt rica en vitamines, minerals i nutrients essencials per al nostre organisme.
