Tot allò que es converteix en un record sovint acompanya una vivència agradable. Probablement, per aquest motiu el fundador de la Pastisseria Cal Pla, Manuel Pla i Torrents, va decidir començar a elaborar les coques d’Igualada. Així els visitants podien emportar-se un record deliciós que no els fes oblidar la seva estada al municipi.
“Va crear les coques d’Igualada l’any 1920 perquè no hi havia productes típics que els visitants poguessin emportar-se a casa”, expliquen a Vadegust des de la Pastisseria Pla, un negoci familiar que ha anat passant de generació en generació i que va obrir les portes a Igualada l’any 1888. Abans, per davant de Cal Pla passava l’N-II -aquesta carretera, l’any de la creació de les coques, creuava pel centre d’Igualada-.
Un dels objectius de les coques d’Igualada és distingir-se de la coca de forner. És per això que es tracta d’una pasta de full amb herbes aromàtiques, com la matafaluga i l’anís verd, arrebossada amb granets d’ametlla i ensucrada per damunt. Segons expliquen des de la pastisseria, van decidir fer aquests pastissos amb un format individual perquè fossin més fàcils de transportar, i per distingir-los encara més de la coca típica de forn. Aquesta pastisseria igualadina també és famosa per la figura del Llaminer: una escultura d’un àngel que llueix a l’exterior del local i que menja xocolata. De fet, en honor a l’àngel, la xocolata de la pastisseria es diu el Llaminer.
D’altra banda, des del Forn d’Òdena, que es troba a la població veïna d’Igualada, assenyalen que la tradició de les coques d’Igualada no s’ha estès als municipis del voltant. “Nosaltres seguim oferint diversos tipus de coques de forner, des de farcides de nata, crema, de brioix o unes especials de mel i mató. Però de coques d’Igualada no en fem”, aclareix el propietari del local, Carles Bordada. De moment, les coques d’Igualada són com les carícies de Ripoll, un d’aquells productes que tot i el seu bon sabor no s’ha introduït en els receptaris i tradicions d’altres territoris.
Per fer aquesta coca se segueix un procediment similar al que s’empra per fer altres dolços amb base de pasta fullada. Per tant, cal preparar la pasta barrejant mantega, farina, aigua i sal, fins a obtenir una mescla compacta. Durant aquest procés s’hi incorporen les herbes aromàtiques. A continuació, es plega la pasta, s’hi afegeix el granet d’ametlla i es posa al forn, on es deixa coure a foc baix. Un cop acabat aquest procés, s’espolsa sucre al damunt de la coca, per donar-li un toc brillant.
Actualment, les coques d’Igualada es poden seguir comprant a la mateixa pastisseria on van ser creades per Manuel Pla i Torrents, i venen embolcallades amb una capsa especial per facilitar-ne el transport i evidenciar que es tracta d’un obsequi molt més prestigiós que un dolç qualsevol. Els caps de setmana i l’estiu és el moment que les coques d’Igualada tenen més sortida, ja que el municipi rep més visitants. Com tots els bons records, cal gaudir-la abans de col·leccionar-ne el sabor a la memòria.
